Alemanya, la Xina i el Japó plantegen reobrir els museus al llarg del mes de maig

BarcelonaLa pandèmia va obligar els museus d’arreu del món a tancar les portes i a oferir part de la seva programació i exhibicions de manera virtual. A poc a poc, però, alguns museus ja es plantegen anar reobrint les portes. Una part dels museus alemanys, per exemple, ho faran a partir del 4 de maig amb algunes mesures com, per exemple, l’obligació de pagar amb targeta de crèdit i panells protectors per als qui venen els tiquets. A la Xina, els museus prendran la temperatura als visitants. En tots els casos hi haurà mesures per garantir que es puguin mantenir les distàncies de seguretat.

Aquests són alguns dels museus que obriran les portes les setmanes vinents. Els museus alemanys seran dels primers. La majoria es plantegen reobrir a partir del 4 de maig. Han anunciat que ho farien l’Altes Museum, l’Hamburger Bahnhof, el Bode Museum i el Dresden State Art Collections, entre altres.

A la Xina, també es plantegen reobrir alguns museus el 21 de maig. És el cas del Museu de Xangai, el Power Station of Art de Xangai, el Museu d'Art Xinès de Xangai i l’UCCA Centre d'Art Contemporani de Pequín.

El Japó també es planteja obrir alguns dels seus museus més importants, com el d'Art Comtemporani de Tòquio i el Museu d'Art Kyocera, el 6 de maig.

Àustria és més prudent i no preveu obrir els seus museus fins a l’1 de juliol. És el cas del Kunsthistorisches Museum, el Belvedere i el Mak, tots ells ubicats a Viena.

Artistes en quarantena

Mentre continuen amb les persianes abaixades, es van sumant diferents iniciatives perquè el confinament també pugui tenir la seva expressió artística. Així, per exemple, la confederació de museus L’Internationale, amb la col·laboració de diferents museus internacionals, com el Museu Reina Sofia i el Macba, ha impulsat Artistes en quarantena. El projecte convida diferents artistes a compartir el seu espai de treball i de vida, en una situació de confinament, i a reflexionar sobre l’espai públic/privat, la solidaritat i, sobretot, a ser crítics. La inspiració d’aquesta crida és l’artista Sanja Ivekovic, que el 1979, el dia que el president de l’aleshores comunista Iugoslàvia, Tito, va visitar Zagreb, va fer un peformance des del balcó de casa seva. Va sortir, amb un llibre a la mà, es va posar a beure whisky i a fer gestos que simulaven una masturbació. La seva actuació va durar uns 18 minuts i es va acabar quan la policia la va convidar a sortir del balcó i tornar a entrar a casa seva. En aquesta obra posava en qüestió la relació entre l'espai públic i privat, i al mateix temps evidenciava el control de la intimitat per part del poder.