Anar al museu per prescripció mèdica

BarcelonaNo tot es resol amb farmacologia. Unes quantes iniciatives als Estats Units, el Canadà i el Regne Unit han demostrat que l'aliança entre museus i sistema sanitari pot tenir un impacte positiu. Per exemple, el Museu de Belles Arts de Mont-real col·labora amb l'Hospital General Jueu per fer activitats i tallers que ajuden persones amb diferents problemàtiques: adolescents i adults joves que pateixen trastorns de la parla o deficiències sensorials, com ara la disfàsia, la sordesa i els trastorns del processament auditiu, la prevenció del suïcidi, els trastorns alimentaris... Al Regne Unit, Salut i museus treballen en diferents iniciatives des del 2014 que han millorat el benestar de diferents comunitats. I la conselleria de Cultura vol fer el mateix. De moment, ha engegat tres projectes pilot amb els CAP i el Museu de l'Empordà de Figueres, el Museu d'Art de Cerdanyola i el Museu d'Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu. A l'Empordà es treballarà amb un col·lectiu de dones que tenen fibromiàlgia, a Cerdanyola amb adolescents i la identificació del cos, i a Cardedeu amb les drogodependències. Tant a Figueres com a Cerdanyola la intenció és posar en marxa el projecte abans que s'acabi l'any. Cardedeu trigarà una mica més.

"Fa trenta anys no hi havia departaments d'educació als museus ni es treballava amb els mestres, i ara tot són centres educatius. Amb la salut passarà una mica el mateix. Volem que la salut acabi integrant-se amb la cultura com ho ha fet l'educació", assegura la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández. Aquesta és una de les noves actuacions previstes entre el 2022 i el 2025 al Pla de Museus de Catalunya que s'ha de desenvolupar entre el 2018 i el 2030. Quan s'acabin aquests projectes pilots s'analitzarà quin impacte han tingut. "Hem obert una línia d'assessorament perquè tothom qui ho vulgui presenti iniciatives i volem fer un mapa amb tots els projectes", assegura la cap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles, Sònia Blasco.

"Hem introduït nous reptes o objectius específics al Pla de Museus perquè hi ha hagut una pandèmia hi han sorgit noves necessitats", afegeix Blasco. A part de la salut, entre els nous objectius hi ha la sostenibilitat ambiental. "Els museus ens han llançat un SOS per l'augment de la despesa energètica", detalla Blasco. L'altre repte és la digitalització i el suport a projectes elaborats entre els museus i els sectors audiovisuals, d'innovació i cultura digital. Finalment, entre els nous objectius hi ha la perspectiva de gènere. "Ja s'està fent un canvi narratiu i s'estan comprant obres de dones artistes, però continuen infrarepresentades", diu Hernández. Iniciatives com el cens de dones artistes, elaborat per Elina Norandi, ajudaran a saber qui són aquestes artistes que encara no són visibles.

Quan es va explicar el Pla de Museus, el 2017, l'aleshores conseller, Lluís Puig, va anunciar un somni antic: fusionar el Museu d’Història de Catalunya, que ha anat prorrogant el lloguer, i el d’Arqueologia de Catalunya i traslladar-los al pavelló Alfons XIII. Res d'això ha passat. "Hi ha la intenció de crear un museu de la societat, que fusionaria el Museu d'Història de Catalunya i potser també l'Etnològic, però encara hi estem reflexionant", assegura Hernández. Sí que serà una realitat l'ampliació del MNAC: "Més que ampliació, podríem parlar d'un nou MNAC i preveiem que les obres s'acabin el 2029", explica.

Per al Pla d’actuacions 2022-2025, el departament de Cultura preveu una despesa de 251 milions d’euros durant els quatre anys, amb un increment del 31,8% al final del període. Així, es parteix d’una despesa de 57 milions d’euros el 2022 que es preveu que sigui de 66 milions el 2025. Aquest augment es destinarà a recursos per al conjunt del sistema museístic català, a les seves estructures i instruments de suport, així com a inversions i al funcionament dels museus.