El Museu Picasso destapa un tresor: les joies de l’artista

BarcelonaPablo Picasso es prenia la creació de joies tan seriosament com una pintura, una escultura o un gravat. Li importaven tant, que no podia suportar que a Françoise Gilot no li agradés un penjoll que li havia regalat. L’artista malagueny havia fet amb la seva companya una de les seves joies més icòniques, un collaret d'ossos, peces ceràmiques i una pedra on Picasso va gravar la figura d'un mussol. Però aquest penjoll, protagonitzat pel cap d'un sàtir, era una de les poques joies que va fer amb or i plata, i també era extraordinària perquè va tenir un col·laborador molt insòlit: el seu dentista, Roger Chatagner. Malgrat tot, a Françoise Gilot li semblava que la peça del cap del sàtir “pesava massa”, diu Manon Lecaplain, la comissària de la magnífica exposició Picasso i les joies d'artista que obre avui i durant els propers quatre mesos al Museu Picasso.

“Les joies de Picasso són escultures en miniatura, a través de les quals experimenta amb materials i tècniques”, explica Lecaplain. “A més, eren objectes molt personals, perquè les regalava a les seves persones més pròximes: les seves companyes, les seves amants, les seves amigues", afegeix la comissària, que ha treballat juntament amb el director de la institució, Emmanuel Guigon. 

Per a Lecaplain, les joies de Picasso són “objectes íntims més que obres públiques”. Per això permeten endinsar-se en la privacitat de Picasso, en la seva vida familiar i en les seves creacions. "Crec que les joies ens el fan més accessible, també ens permeten entendre millor les relacions de Picasso amb els altres, són catalitzadores d'emocions".

I també les va fer servir com una arma de seducció, com és el cas d'un imponent collaret d'or que l'artista malagueny va regalar a la comtessa Paule de Lazerme el 1954. "Picasso va començar a fer joies el 1936 per a la dona que era l'amor de la seva vida en aquell moment, Dora Maar, a partir d'objectes trobats a la platja, amb restes de ceràmica i objectes trobats als encants", explica Emmanuel Guigon. Picasso li va demanar precisament a Dora Maar que fotografiés les seves joies, i també va fer-ho a Brassaï, a qui li va reconèixer que les joies s'havien convertit en una "autèntica passió". Li va explicar la història que li agradaria llançar al mar les seves joies fetes amb pedres gravades per fer anar de bòlit els arqueòlegs que les trobessin en el futur.

L'exposició porta per títol Picasso i les joies d'artista, inclou una trentena de joies del malagueny, en paral·lel a un reguitzell de fotografies de les mateixes joies i gravats on alguns personatges les porten posades, i és fruit del primer estudi exhaustiu sobre aquest aspecte de l'obra de Picasso, que ha dut a terme Lecaplain. Una altra vegada, com va passar amb la cuina i la poesia, Guigon ha sabut localitzar un aspecte poc tractat del llegat picassià i fer-lo arribar al gran públic. De fet, el catàleg de la mostra inclou el primer inventari de les joies de Picasso.

Tirar endavant aquest projecte no ha sigut fàcil i ha requerit la col·laboració dels hereus de l'artista, perquè algunes de les peces no s'havien vist mai en públic, d'altres només es coneixen a través de fotografies, com les de Dora Maar i Brassaï que hi ha a l'exposició, i perquè són peces difícils de trobar perquè pertanyen a col·leccionistes particulars. Com a curiositat, es pot veure una cistella amb 16 medallons de ceràmica del Taller Madoura, a Valàuria, que Picasso va arranjar com si fossin ous de Pasqua. En aquests medallons també hi ha els motius mediterranis de la pintura picassiana d'aquell moment i fan pensar per què a Picasso li agradava més fer joies de fang que amb metalls preciosos: "La ceràmica és un joc i alhora una manera d'inventar noves formes", diu Lecaplain.

Un anell amb dinamita i una patata preciosa

Després de veure les joies picassianes, es poden veure una cinquantena de joies de grans artistes del segle XX, entre els quals hi ha Louise Bourgeois, Salvador Dalí, Meret Oppenheim, Man Ray, Alberto Giacometti, Alexander Calder, Lucio Fontana, Jean Dubuffet, Niki de Saint Phalle, Yoko Ono i Miquel Barceló, totes seleccionades entre les més de 500 de la col·lecció de Clo Fleiss, una de les més importants del món.

En aquest àmbit hi ha unes altres peces curioses: un anell amb dinamita de Cildo Meireles i un penjoll fet a partir d'una patata germinada, de la pintora Jacqueline de Jong. Pel que fa a les joies de Louise Bourgeois i Miquel Barceló, entre d'altres, les va elaborar el conegut joier Chus Burés. Mentre que l'artesà va poder participar en el procés d'"experimentació" a través del qual Barceló va concebre uns collarets que recorden unes algues marines –diu el mateix Chus Burés–, en el cas de Louise Bourgeois la distància es va imposar: Burés li va enviar a l'artista a Nova York el penjoll amb forma d'aranya en cera i el va fondre en or i plata després de rebre la seva aprovació. "Aquestes joies són fruit del diàleg d'un artista i un dissenyador", explica.

Coincidint amb l'exposició del Museu Picasso, el Museu Etnològic i de Cultures del Món exposa una trentena de joies africanes baule i kàfir que reflecteixen uns altres valors íntims com "la història familiar, el poder benefactor i la relació amb els ancestres", com diu el conservador del museu, Salvador García Arnillas. Les peces també són una mostra del primitivisme que va esperonar Picasso i altres artistes a començaments del segle XX a trencar amb les convencions i explorar nous camins artístics.