El Museu Picasso es fixa en Dalí i les obres ocultes de l’època blava

Barcelona“El que veu la llum, al final, és el resultat de les troballes que vaig descartar”, va dir Pablo Picasso sobre el seu procés creatiu. El Museu Picasso arrencarà l’any capbussant-se en cinc obres de l’època blava que n’amaguen una altra a sota, en un seminari de restauració i conservació preventiva que porta per títol L’època blava: noves lectures a través de l’estudi tècnic. “El període blau potser no és tan blau”, va dir Bernardo Laniado-Romero, el director del museu, sobre els matisos que les descobertes fetes els últims anys aporten a l’homogeneïtat de l’època blava de Picasso.

Durant els primers anys del segle XX, entre Barcelona i París, Picasso anava curt de diners. Sovint començava una pintura, l’abandonava -o no la venia- i en començava una altra a sobre. Aquest fet ha provocat que els últims anys s’hagin produït descobertes sucoses. La que els tècnics del Museu Picasso van fer a sota de Terrats de Barcelona es va fer pública dins l’exposició temporal Viatge a través del blau: ‘La vida’, ja que van trobar-hi una parella relacionada amb la d’aquesta obra mestra de l’època blava, conservada al museu d’art de Cleveland.

Els dubtes del procés creatiu

A més de Reyes Jiménez, la cap del departament de conservació preventiva i restauració del Museu Picasso, el 30 de gener participaran en el seminari quatre restauradores de museus nord-americans. Ann Hoenigswald, de la National Gallery de Washington, parlarà de la investigació que és, probablement, la més apassionant del seminari. Abans de pintar La tragèdia (1903), Picasso va fer servir la mateixa taula en tres ocasions: el 1899 hi va fer esbossos, el 1901 una corrida de toros pintada amb colors vius -es va poder observar una arcada de la plaça- i, finalment, una escena similar a un dibuix de la mateixa època també de temàtica taurina titulat El arrastre.

El descobriment del Guggenheim de Nova York del qual parlarà Julie Barten es va produir en dues etapes. El 1989 es va saber que a sota de Dona planxant hi havia el retrat d’un home. La neteja recent de la pintura no tan sols va permetre que afloressin tons rosats d’una pintura fins aleshores grisosa, sinó que també va fer possible observar amb més claredat la figura d’un home amb bigoti i un mocador vermell al coll que està aparentment dret davant un cavallet de pintor. Després del procés de restauració, els experts ja no consideren Dona planxant una obra situada plenament en l’època blava sinó un treball de transició cap a l’època rosa.

L’habitació blava, propietat de la Phillips Collection de Washington, d’on vindrà la conservadora Patricia Favero, amaga un altre personatge anònim, en aquest cas un home barbut, vestit amb jaqueta i corbata de llacet, amb el cap recolzat sobre la mà dreta. Els resultats de les analítiques van concloure que els tons d’aquest home són semblants a la pintura que el va ocultar. L’objectiu d’aquests estudis és analitzar amb profunditat els materials i els mètodes de treball de Picasso per conèixer les obres fins a l’últim detall i així contribuir a conservar-les a llarg termini.

Els estudis tècnics sobre El vell guitarrista cec (1903-1904), realitzat a Barcelona i conservat a l’Art Institute de Chicago, van confirmar que Picasso va obtenir els tons tan característics d’aquesta obra barrejant pintura industrial i pintura a l’oli, tal com l’autor del Guernica va explicar en una carta. Els experts també van trobar-hi una altra imatge subjacent, protagonitzada per una dona asseguda amb els braços oberts -similar a Nu blau, conservat al Museu Picasso i també vinculat amb La vida -, un nen que mama, un altre cap femení, un bou i un vedell.

La confrontació més esperada

El plat fort d’aquest any des del punt de vista expositiu serà Picasso/Dalí, Dalí/Picasso. Estarà en cartell al Museu Dalí de St. Petersburg, a Florida, fins al 16 de febrer i obrirà les portes al públic a Barcelona el 20 de març. Arran de les expectatives de públic que ha generat, perquè és la primera que aborda la relació entre els dos genis, el pressupost d’aquest any de la pinacoteca serà de 100.000 euros més que l’any passat: s’eleva fins als 8,6 milions d’euros. L’Ajuntament de Barcelona mantindrà la seva aportació habitual, de 750.000 euros.

Picasso/Dalí, Dalí/Picasso, comissariada pel conservador en cap del Museu Dalí de St. Pertersburg, William Jeffett, i fins al 2013 també per Juan José Lahuerta, actual cap de col·leccions del MNAC, i organitzada amb la col·laboració de la Fundació Gala - Salvador Dalí, inclourà prop de 80 obres, la majoria de les quals són pintures, i una trentena de documents. Les obres provenen de 25 museus i col·leccions privades nacionals i internacionals, i algunes s’han vist en públic en poques vegades. L’exposició inclourà un pròleg sobre la percepció pública de Dalí i Picasso a la ciutat a partir de la seva presència en exposicions i en la crítica d’art.

Bernardo Laniado Romero no va voler revelar les novetats que Picasso/Dalí, Dalí/Picasso tindrà a Barcelona respecte a Florida, però sí que va explicar els principals punts del recorregut: el primers contactes entre els dos artistes als anys 20 i 30 -Picasso va ajudar Dalí econòmicament quan preparava el seu viatge als Estats Units-, el surrealisme, les representacions de la Guerra Civil i l’impacte que Velázquez va tenir en l’art de tots dos.

Mirada a la col·lecció

Les altres dues mostres que presentarà el museu segueixen la línia d’aprofundiment en la col·lecció del museu dels últims anys. Malén Gual, la conservadora de la col·lecció del Museu Picasso, presentarà Picasso i el Reventós (de l’1 d’octubre al 26 de gener del 2016) i La passió grequiana de Picasso (del 22 d’octubre al 17 de gener). La primera s’endinsarà en la relació de Picasso amb els germans Ramon i Jacint Reventós Bordoy. Inclourà una sèrie de retrats que va fer als seus amics, les cartes que els va enviar, la majoria il·lustrades amb dibuixos i gravats, i també abordarà la col·laboració de Ramon Reventós i Picasso en diferents llibres il·lustrats.

Pel que fa a la segona, amb motiu d’un intercanvi d’obres entre el Museu Picasso i el Museu del Prado, la pinacoteca del carrer Montcada acollirà l’obra del Greco Vell cavaller, i l’exposarà acompanyada de 30 obres de Picasso inspirades en l’artista cretenc provinents dels fons del museu.