El Museu Pau Casals es renova

El VendrellEl Museu Pau Casals va obrir les portes el 1976, el 2001 va estrenar una nova museografia i ara es torna a renovar per entrar de ple al segle XXI: aquest dimecres ha inaugurat un nou discurs museogràfic i la rehabilitació integral de la seu, coincidint amb el cinquantè aniversari de la Fundació Pau Casals. Després d’un any d’obres, els nous audiovisuals i altres recursos tecnològics que s’han incorporat al recorregut fan que es pugui veure Pau Casals en acció en tots els vessants del músic total que va ser: tocant el violoncel, dirigint l’Orquestra Simfònica de Puerto Rico i fent lliçons magistrals amb músics joves als Estats Units. “A la primera part expliquem el músic a través sobretot de les quatre facetes, perquè volem que la gent entengui que Pau Casals no només va ser un gran violoncel·lista, sinó que també va ser compositor, director, intèrpret i mestre”, afirma la directora del museu, Núria Ballester.

El nou recorregut també reivindica la vigència dels valors de Casals amb un audiovisual al final de la visita que inclou escenes d’imatges de guerres i camps de refugiats d’arreu del món, fins i tot de la guerra d’Ucraïna, intercalades amb missatges pacifistes del músic, que va dir d’ell mateix que abans que músic era home i que la seva obligació era “lluitar pel benestar de la humanitat”. “La segona part és la del músic compromès”, subratlla la directora. Aquest aspecte es pot veure en una nova exposició ubicada a l’anomenada Sala dels Sentiments, un espai que abans no era visible, a través d’idees com “els silencis” de Casals, és a dir, la seva negativa a tocar a la Rússia estalinista, a l’alemanya nazi, a la Itàlia feixista i a l’Espanya franquista, les diferents visites a les Nacions Unides i el periple d’El pessebre arreu del món. “Pau Casals va anar a l’ONU tres vegades, durant la tercera visita en va estrenar l’himne i li van imposar la Medalla de la Pau”, recorda el director general de la Fundació Pau Casals, Jordi Pardo. “Va ser aleshores quan va fer el famós discurs "I am a catalan”, recorda Pardo.

En una de les últimes sales es poden veure diferents guardons que Casals va rebre al llarg de la seva vida per reivindicar la seva rellevància internacional i la vigència del seu pensament pacifista i humanista. “El treball dels artistes roman com a símbol de la llibertat humana, i ningú ha aconseguit més notablement aquesta llibertat que Pau Casals”, es pot llegir en una cita de Thomas Mann, recollida en el muntatge. “És molt important que la gent surti del museu amb el llegat que ens va deixar Casals per fer, com va dir ell mateix, un món més digne per als infants, i també per a la Terra pel que fa al clima”, subratlla Ballester. Per celebrar la reobertura, el museu ha organitzat dues jornades de portes obertes aquest dijous i divendres (es recomana reservar l’entrada a la web).

Un altre aspecte del compromís humà va ser l’Associació Obrera de Concerts: Casals creia que la música és un “poder emancipador” i va invertir molts esforços en fer-la arribar a la classe obrera. Això és una de les raons per les quals és molt popular, però tot i així Pardo lamenta que no formi part del currículum escolar perquè els joves el coneguin.

El Pau Casals col·leccionista d'art

Tots els mobles, objectes i obres d’art exposats al museu van pertànyer a Pau Casals. La casa compta amb un saló fastuós decorat amb les pintures barroques amb escenes de les Metamorfosis d’Ovidi que el Vigatà va fer per a la barcelonina casa de Joan Ribera i que Casals va comprar a un hereu d’Eusebi Güell. La tecnologia també ha arribat a aquesta sala amb dues pantalles: una dona més informació sobre els murals i l’altra permet consultar tota la col·lecció d’art de Casals.

El Museu Pau Casals està ubicat a la casa d’estiueig que el mateix Casals va encarregar a l’arquitecte Francisco Solà i Gené el 1909 i que més endavant va ampliar un dels referents del Noucentisme arquitectònic i precursor del racionalisme, Antoni Puig i Gairalt. Està considerat un dels millors museus monogràfics dedicats a un músic arreu d’Europa i el 2020 va ser reconegut per la Generalitat com a Museu d’Interès Nacional. La rehabilitació era urgent perquè l’estat de l’edifici era delicat. Les obres han consistit en reparar els danys produïts pel vent, el sol i la proximitat del mar, s’han renovat les instal·lacions, s’han eliminat les barreres arquitectòniques i s’ha redactat un pla de manteniment. Les obres de la rehabilitació de la Vil·la Casals i dels jardins i altres millores com les dels magatzems, l'edifici de la sala polivalent, els lavabos i la botiga ha costat 2.510.000 euros, 2.190.000 dels quals provenen de l’antic programa PO FEDER de Catalunya 2014-2020, amb una dotació de 906.000 euros, mentre que la Diputació de Tarragona n’aporta 850.000 i l’Ajuntament del Vendrell 434.000. A més, el departament de Cultura ha finançat 250.000 euros dels 320.000 euros que han costat unes altres actuacions no previstes a l’edifici de la sala polivalent, la tanca perimetral dels jardins i l’edifici de la botiga, la recepció i els lavabos. La resta provenen de fons propis de la fundació. La renovació del museu s'inscriu en la línia endegada per la Direcció General del Patrimoni Cultural en equipaments com el museu l'Etnològic del Montseny a Arbúcies, el Tresor de la Catedral de Girona, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el Museu Diocesà de la Seu d’Urgell.

Abans de l’esclat de la pandèmia el museu rebia unes 40.000 persones a l'any, 24.000 de les quals visitants i la resta usuaris de les activitats. Al museu estan convençuts que la renovació serà un imant de nous públics, però no han fet cap estimació. “El més important no és la quantitat de públic, sinó la qualitat de la visita i la creació de noves audiències”, diu Pardo. I també reclama una difusió més gran dels museus i llocs patrimonials de fora de Barcelona. “No s’ha fet la promoció dels recursos culturals de fora de Barcelona”, conclou. "Tots els museus tenim una assignatura pendent d'ampliar els públics, no només el turístic, sinó tots els públics", afirma la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández. "Les intervencions que estem fent per millorar aquests museus també han de millorar això. Fer que els les museografies siguin més obertes a tohom fa que hi hagi més tipus de públics", conclou la directora general.