El Museu Memorial de l'Exili incorpora els documents privats d'un supervivent català d'un camp de concentració nazi

BarcelonaEl Museu Memorial de l'Exili (Mume) de la Jonquera acull una nova documentació sobre un supervivent català del camp de concentració alemany de Sachsenhausen (al nord de Berlín). Es tracta de Valentí Portet Orriols, nascut a Roda de Ter (Osona), que va estar pres durant gairebé un any al camp i va poder sobreviure. Hi va ingressar el maig del 1944 i va sortir-ne l'abril del 1945.

Un cop alliberat, Valentí Portet Orriols, que havia sigut soldat de l'exèrcit republicà, va estar exiliat fins a l'any 1960, quan va poder tornar a Catalunya. Va morir el 1993, als 83 anys. La seva documentació personal s'exposa a la secció Biografies d'exiliats del museu i són una dotzena de reproduccions de cartes i altres documents que la família ha guardat tot aquest temps. Hi ha fotos de la Guerra Civil, dietaris, cartes i esbossos que va fer estant pres.

Valentí Portet Orriols va néixer a Roda de Ter l'any 1910. Va ser membre de l'exèrcit republicà i va lluitar al front de Madrid. El febrer del 1939, un cop perduda la guerra, es va exiliar. Però, un cop a França, el van internar als camps de Barcarès, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes, i va ser obligat a treballar en règim de semiesclavitud. Quan França va caure en mans dels alemanys, el van traslladar en tren fins al camp de Neuengamme (Hamburg), primer, i després a Sachsenhausen.

L'abril del 1945, davant la proximitat de les tropes soviètiques, els nazis van decidir buidar el camp de Sachsenhausen. Els presoners van ser obligats a caminar dia i nit pel bosc cap a un destí desconegut. Portet Orriols va aconseguir escapar-se juntament amb el grup de republicans espanyols. Van endinsar-se en un bosc fins que van ser trobats per les tropes soviètiques. Es van recuperar a la caserna de la ciutat alemanya de Schwerin. Els espanyols apàtrides no podien tornar al seu país i França, en un primer moment, els va tancar les portes. Finalment, van ser acollits gràcies a les gestions dels seus companys francesos del camp de concentració. De tornada a França, van ser allotjats a París, on, de mica en mica, van intentar refer la seva vida.

Valentí Portet Orriols va continuar exiliat deu anys més. Va viure a Bordeus, París i Mannheim (Alemanya). Va tornar a Roda de Ter l’any 1960. Allà l’havia esperat durant vint anys la seva promesa, l’Antònia, amb qui es va casar l’estiu següent.