Un retaule a canvi d’un hospital: una joia del Gòtic català torna a casa

GranollersEl director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, sol dir que li preocupen més les exposicions i la recerca que es fa amb les obres d’art que no pas qui n’és el propietari. La política del MNAC de fer dipòsits a altres museus com el de Manresa i Sitges va donar bons fruits i torna a fer-ho ara al Museu de Granollers, que exposa 10 de les 13 taules conservades del retaule de sant Esteve que van sortir de la ciutat el 1917 i que estaven emmagatzemades al MNAC. És important que les pintures, obra del taller de la família Vergós, es puguin tornar a veure a la ciutat d’origen, i també ho és el fet que fossin venudes per construir un hospital asil, en el context del ràpid creixement de Granollers durant les primeres dècades del segle XX. Com diu el comissari de la mostra, l’historiador Jordi Planas Maresma, quan es va vendre el retaule de sant Esteve Granollers estava en el procés de canvi “de vila a ciutat”. “Entre el 1900 i el 1930, Granollers va passar de 6.755 habitants a 12.699. És a dir, gairebé va duplicar la població i es va convertir en un dels 20 municipis més grans de Catalunya”, explica Planas.

El creixement de Granollers en aquell moment va estar relacionat amb la industrialització de la ciutat i es va consolidar al voltant de la indústria tèxtil. Tot i que el retaule de sant Esteve ja havia estat substituït al segle XVIII per un retaule barroc, el taller dels Vergós estava considerat com un dels més importants del seu temps, així que prendre la decisió de vendre’l no va ser gens fàcil. Com explica la historiadora Cinta Cantarell al catàleg, el retaule s’havia exposat a Barcelona els anys 1867, 1877 i 1902, i la seva qualitat ja havia cridat l’atenció dels estudiosos i col·leccionistes. Per això les negociacions van ser “llargues i intenses” i el preu va ser excepcional: 125.000 pessetes. “De les compres d’art que va portar a terme l’Ajuntament de Barcelona en aquelles dates va ser la que va sumar un import més alt, que va exigir l’aprovació d’un pressupost extraordinari”, explica Cantarell.

Unes negociacions complicades

Les negociacions entre la Junta de Museus i el rector de la parròquia de Granollers es van prolongar entre els anys 1914 i 1917. L’operació va estar a punt de fracassar en l’últim moment per un greu conflicte que es va desfermar entre les parts: “A l’acte de la signatura de la venda del retaule, l’octubre del 1917, no hi havia assistit ningú de Granollers, ni el rector ni cap representant de la junta constructora del nou hospital ni cap representant de l’Ajuntament, de manera que aquests se’n van assabentar per la premsa”, explica Cantarell. Hi havia el bisbe de Barcelona, els representants de la Junta de Museus i membres de l’Ajuntament de Barcelona. Per això, les institucions del Vallès van acordar “oposar-se a la sortida del retaule de Granollers”. Tot i així, si no l’haguessin venut el retaule s’hauria perdut, ja que l’església va ser cremada durant la Guerra Civil.

A l’Ajuntament de Granollers no es van enfadar només perquè no els haguessin convocat a la signatura de la venda, sinó també perquè no s’havia respectat una clàusula inicial que feia referència a les rendes per mantenir l’hospital (50.000 pessetes). I no va ser l’últim entrebanc perquè l’operació arribés a bon port: la Junta de Beneficència de Barcelona va enviar una carta a l’alcalde de Barcelona per informar-lo que per culminar la venda era necessària la seva autorització si les taules eren propietat de la junta de l’hospital. “Amb l’exposició hem volgut donar una lectura del retaule arrelada al territori i hem recollit la lectura que està relacionada amb el Gòtic tardà, el seu període i el taller que el va elaborar”, subratlla la directora del Museu de Granollers, Glòria Fusté. “Hem fet una exposició de ciutat”, afegeix. La mostra ha tingut molt bona acollida i, malgrat l’horari reduït i que hagi estat tancada a l’agost, ha rebut 3.200 visitants des que va obrir, al març. L’exposició estarà oberta fins al 22 de març del 2020.

Als compartiments del retaule de sant Esteve hi ha representats quatre profetes, set escenes de la vida i la glòria del sant i un Calvari. Segons la reconstrucció que va fer l’historiador Francesc Ruiz, les tres taules amb escenes de la Passió formaven part del bancal, i el mateix Ruiz creu que es van perdre dues taules més amb escenes de la vida i el martiri del sant i una tercera amb una quarta escena de la Passió de Crist.