El Museu Egipci reconstrueix una tomba de fa 4.200 anys
BarcelonaIny és un explorador egipci que va viure fa més de quatre mil anys. Era un autèntic desconegut fins que Jordi Clos, propietari del Museu Egipci de Barcelona, va començar a perseguir-lo. Tot va començar el 1991, quan Clos va comprar en una subhasta de Sotheby's a Londres l'estela falsa porta de la capella de culte d'una tomba egípcia. A la porta es podia llegir el nom d'Iny. "No se'l mencionava en cap llibre, no se'n sabia res", explica Clos. Set anys després, passejant per París, a l'antiquari Orient-Occident, l'egiptòleg i col·leccionista va trobar dos fragments de la tomba d'Iny. "Va ser una casualitat, però se'm va notar massa l'alegria. La propietària em va voler doblar el preu. Vaig estar insistint durant dos anys fins que vaig aconseguir un preu raonable", assegura.
Amb els anys, Clos va anar adquirint a les subhastes més fragments de la tomba. La notícia de la recerca va arribar fins a Tòquio. "El 2004, l'egiptòleg Michele Marcolin va contactar amb nosaltres per informar-nos que al Middle Eastern Culture Center i a l'Ancient Egyptian Museum de Tòquio hi havia més peces", relata Clos.
Amb tota aquesta documentació, el Museu Egipci ha reconstruït la biografia d'Iny. Amb peces autèntiques i d'altres que s'han reproduït amb vinil, el Museu Egipci mostra part de la tomba de l'explorador. Els jeroglífics expliquen que va servir tres faraons diferents (Pepi I, Merenre I i Pepi II). Posseïa el títol de Portador del Segell del Déu en les Dues Grans Barques, que equivaldria a cap d'expedició o a almirall. Va dirigir sis expedicions comercials i va portar a Egipte lapislàtzuli, plom, fusta, plata i oli sefetj del territori que avui correspon a Síria, el Líban i Palestina. "És el primer text privat, no regi, que fa esment de les relacions d'Egipte amb aquests territoris. També és el primer que esmenta el plom", destaca la directora del museu, Maixaixa Taulé.
Sigui com sigui, Iny estava molt orgullós de la seva carrera professional. A la seva autobiografia , es compara amb un prestigiós explorador contemporani a Isesi, un faraó que havia regnat cent anys abans.
Clos confessa que adquirir les peces no ha estat fàcil. "En aquest moment és impossible que un museu pugui fer el que acabem de presentar. És una feina de fa més de 20 anys. Hem tingut sort i hem sigut molt tenaços", explica. "Des del 1976 no es pot treure res d'Egipte. Però abans del segle XX es van treure milers de peces, i totes estan en mans de col·leccions privades o museus", afegeix el col·leccionista, que no descarta trobar més peces d'aquest peculiar trencaclosques o fer una exposició conjunta amb els museus de Tòquio.
