El Museu d'Arqueologia inaugura l'exposició 'Els caps tallats d'Ullastret. Violència i ritual al món iber'
Les dades procedents de la recerca i l'adquisició d'imatges 3D en alta resolució han permès fins i tot la reconstrucció facial virtual d'un dels cranis enclavats
BarcelonaEl Museu d'Arqueologia de Catalunya ha inaugurat aquest dissabte a Ullastret (Baix Empordà) l'exposició 'Els caps tallats d'Ullastret. Violència i ritual al món iber', en què es mostren els resultats de dos anys de recerca científica d'una de les troballes més excepcionals que ha donat l'arqueologia en els darrers anys a Europa: els cranis enclavats d'Ullastret. L'exposició es pot visitar a la seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Ullastret fins al 31 de maig.
Trobats l'any 2012 en el decurs d'una campanya d'excavacions al Puig de Sant Andreu d'Ullastret, els fragments cranials van ser localitzats en un tram d'un dels carrers principals de la ciutat ibèrica i han estat objecte de diversos estudis i anàlisis científiques amb l'objectiu d'avançar en el coneixement de la societat ibera del nord-est peninsular.
Els quinze fragments cranials corresponen a cinc individus, tot i que només dos s'han conservat sencers i estan travessats per sengles claus de grans dimensions. Localitzats a prop de l'entrada d'un gran edifici, va ser exhibits en públic com a trofeus de guerra. A inicis del segle II aC, un cop abandonat l'assentament, es van despendre i varen caure sobre el carrer.
La presència de restes humanes als jaciments d'Ullastret, essencialment caps, es documenta de manera reiterada des del començament de les excavacions, l'any 1947. Els estudis antropològics realitzats fins ara han identificat com a mínim una trentena d'individus adults amb traces de decapitació i altres lesions. Per poder resoldre a qui corresponien els cranis, com varen morir aquests personatges, quan van ser enclavats, el procés de recerca ha comptat amb un ampli equip que combina diverses disciplines i tècniques científiques. El repte ha estat poder reconstruir les històries que hi ha al darrere de la troballa arqueològica. El procés, que ha estat llarg i laboriós, ha comptat amb proves de diagnosi per la imatge (Tomografia Axial Computeritzada i radiografia digital), proves bioarqueològiques, anàlisi d'ADN i un exhaustiu estudi antropològic.
L'observació detallada dels ossos, juntament amb les imatges obtingudes del TAC i les radiografies, ha evidenciat lesions (talls i cops d'espasa) producte de fets violents dels quals varen ser víctimes els individus, a més a més de les marques provocades durant la posterior manipulació de les despulles per transformar-les en elements d'exposició pública. També s'ha pogut saber que dels cinc individus, tres van sobreviure a aquestes ferides i van morir posteriorment per alguna altra causa.
Tot i que ha sigut difícil reconstruir les cadenes genòmiques dels d'individus d'Ullastret, es confirma que la majoria són homes, que no estan emparentats per via materna i que pertanyen als grups de poblacions antigues pròpies del nord-est de la península ibèrica. L'anàlisi de la dentadura dels dos cranis que s'han conservat sencers ha permès saber que un tenia entre 16 i 18 anys en el moment de la mort (crani núm. 4942) i l'altre més de 40 anys (4945).
Reconstrucció facial
Aquestes anàlisis, juntament amb l'obtenció d'imatges 3D en alta resolució han permès reconstruir virtualment el rostre d'un dels dos cranis enclavats que es van trobar sencers. La reconstrucció facial, que ha anat a càrrec de Visualforensic, un laboratori especialitzat encarregat de reconstruir altres rostres com el de l'home del Neandertal, Pere III el Gran o Enric IV de França, entre d'altres, mostra per primera vegada l'aspecte d'un home que va morir jove, entre 16 i 18 anys, a finals del segle III o principis del segle II aC.