Muñoz Ramonet: d’agent franquista a poderós empresari

BarcelonaAcostar-se a la figura de Julio Muñoz Ramonet (1916-1991) no és gens fàcil. És com recórrer un envitricollat laberint perquè l’empresari va acumular un immesurable patrimoni, la victòria franquista li va obrir moltes portes i va construir una inextricable arquitectura financera per estendre els seus tentacles per tot el món i evitar la justícia. Va voler ser invisible i no hi ha pràcticament fotografies seves, va tenir una vida privada intensa i embrollada, i va tornar a la llum pública al segleXXI amb motiu d’un llarg serial de litigis. Tot plegat donaria per a moltes novel·les negres, però Muñoz Ramonet. Retrat d’un home sense imatge (Comanegra) està molt ben documentat. Coordinat per l’historiador Manel Risques i amb textos de Xavier Theros, Joan Miquel Gual, Xavier Muñoz, Montserrat Llonch, José Martí Gómez, Esther Alsina i José Ángel Montañés, s’endinsa en les operacions fosques de l’empresari, en la seva activitat com a col·leccionista, en el seu matrimoni i les seves amants, en les seves fugides i en els últims enfrontaments entre les quatre filles, el gendre i el net, i el consistori barceloní.

Més de 20 anys de litigis

L’empresari va morir fa 28 anys i, en el seu testament, llegava la seva col·lecció d’art i el seu palau del carrer Muntaner a l’Ajuntament de Barcelona, amb la condició de crear una fundació que portés el seu nom. Però han desaparegut 853 objectes que formaven part de l’herència, 627 d’ells obres artístiques, com explica el periodista José Ángel Montañés al llibre. Els hereus, que han interposat prop de 300 litigis -i en continuen interposant contra l’Ajuntament- els tenen amagats en algun lloc. El consistori només n’ha recuperat 20 després de 22 anys de judicis.

“Ara hi ha molts fronts oberts i el litigi continuarà, perquè si tens molts diners el sistema permet recursos i més recursos”, diu l’advocat de la fundació, Eudald Vendrell. Davant la dificultat de localitzar les obres, el jutjat de primera instància de Barcelona va preveure la possibilitat d’una indemnització econòmica de tres milions d’euros. És complicat valorar les obres, perquè, a part de la família, ningú hi ha tingut accés (als inventaris no hi consta, per exemple, el nom dels autors de les obres sinó l’any, el tema i les dimensions), però l’Ajuntament ho ha recorregut: “Només entre 10 i 12 obres valdrien entre 7 i 10 milions d’euros”, diu Vendrell, que també va explicar que el consistori intensificarà la via penal perquè el que més por fa a les filles de Muñoz Ramonet és seure al banc dels acusats. D’altra banda, el net de l’empresari, Manuel Castelo, fill de la fotògrafa Isabel Muñoz i de Jesús Castelo, ha recorregut davant el Suprem la decisió judicial que va donar al consistori les dues pintures del Greco i Goya.

Els beneficis de ser franquista

Ni tan sols és clar on va néixer Muñoz Ramonet. Ell assegurava que va néixer a Barcelona, però els historiadors afirmen que en realitat ho va fer a Martinet de Cerdanya. El seu imperi -va arribar a crear prop d’una trentena d’empreses- va començar a engrandir-se amb la victòria franquista. “Va treballar per als serveis d’informació franquistes fins al gener del 1940”, explica l’historiador Manel Risques. Va establir una estreta i fluïda relació amb els principals responsables militars del cop d’estat, que acabarien vinculats als seus negocis. “Va acumular una gran fortuna al tèxtil gràcies a l’accés i al control de les quotes del cotó”, explica Risques. Muñoz Ramonet, però, va anar ampliant horitzons: finances, comerç, assegurances, propietats urbanes... El seu casament amb Carmen Villalonga, filla del president del Banc Central, el va ajudar a entrar en el món financer. Demostraria tenir un gran talent per l’especulació. “Més que algú antic, és algú que es va avançar al seu temps perquè no va tenir cap tipus de mirament a l’hora de fer negocis”, assegurava el comissionat de Cultura del consistori, Joan Subirats, durant la presentació del llibre.

Muñoz Ramonet va tenir quatre filles, però el que volia (desesperadament) era un fill. Es va separar -el divorci no era possible a l’Espanya franquista, però ningú va arrufar el nas- i va acumular amants, entre elles Carmen Broto, una prostituta de luxe que va morir assassinada. “Algú em va dir que era tan especial que fins i tot feia trampes jugant al solitari”, explica el periodista José Martí Gómez, que durant anys va perseguir l’ombra de l’empresari. Martí Gómez, que va ser agosarat perquè li van caure molts plets per tot el que va publicar, lamenta no haver-lo pogut conèixer mai: “Quin paio! Quina cosa més estranya”, diu.

L’empresari va acabar fugint a Suïssa l’any 1985 i es va instal·lar a l’Hotel Quellenhof de Bad Ragaz, on anaven els rics d’Europa. Al pàrquing -era un home ostentós- hi tenia cinc cotxes de luxe. Els seus últims mesos devien ser anguniosos per les conspiracions que hi havia al seu voltant: tothom volia fer-se un lloc al testament. Va morir el 9 de maig del 1991. El testament, que ara és motiu de litigi, el va escriure el 1988: deixava la finca del carrer Muntaner i el palau del carrer Avenir i tot el que contenien a una fundació que havia de portar el seu nom i que estaria sota el patronat de la ciutat de Barcelona.

El notari suís Romano Kuntz, tanmateix, no va informar mai del llegat al consistori barceloní. Havia renunciat al seu càrrec de marmessor a canvi de 230.000 francs suïssos. Sí que va informar un altre col·laborador de la família Muñoz Ramonet, Bernd Walter. Quan el 25de juliol del 2013, després d’anys de litigi, finalment les filles de l’empresari van donar mig centenar de claus per obrir totes les portes de la finca del carrer Muntaner al consistori, estava pràcticament buida. Les obres d’art s’havien esvaït.

Llibre segrestat

Escriure sobre Muñoz Ramonet és agosarat. Xavier Muñoz va publicar Muñoz Ramonet, societat il·limitada (Edicions 62) el 2003, però avui aquest llibre no es pot trobar a cap llibreria. Només es pot localitzar en mercats de col·leccionistes i de segona mà per un preu que pot superar els 200 euros. Com explica Xavier Muñoz, quan estava a punt de publicar-se la quarta edició del llibre, les filles de l’empresari van interposar una demanda judicial. Es van retirar els llibres dels punts de venda.

El nou llibre de Comanegra pot ajudar a conèixer millor qui era l’obscur empresari: “No tenia cap tipus d’empatia i, per tant, era capaç de qualsevol cosa”, diu l’editor Joan Sala. Risques hi veu un personatge molt actual: “Explica moltes coses sobre la relació entre el poder econòmic i polític, com es produïa en el passat i com es pot produir en un món com l’actual amb una gran desregularització econòmica”.