'En un muelle de Normandía': Juliette Binoche, sense maquillar i infiltrada en un comando de neteja

'En un muelle de Normandía'

(3,5 estrelles)

Direcció: Emmanuel Carrère. Guió: Emmanuel Carrère i Hélène Devynck a partir de la novel·la de Florence Aubenas. 107 min. França (2021). Amb Juliette Binoche, Hélène Lambert i Léa Carne. Estrena als cinemes

Resulta fàcil endevinar què va interessar Emmanuel Carrère d’El muelle de Ouistreham, en què Florence Aubenas narra, en primera persona, les dures condicions laborals d'un grup de netejadores. Carrère, prestigiós escriptor conegut per obres (L’adversari, Limonov) en què es fonen la no-ficció i l'autorepresentació, sempre s'ha sentit atret per la figura de l'impostor, així com per la complexa relació entre el narrador i el subjecte que retrata. Juliette Binoche, sense maquillatge, és la Marianne, una escriptora parisenca que, com Aubenas, treballa durant mesos com a netejadora en una ciutat del nord de França ocultant la seva identitat.

Com el protagonista de L’adversari, la Marianne no és qui diu ser, i un dels encerts del film és mostrar-la sempre en aquest entorn estrany, permanentment interpretant un paper. Secundada per un excel·lent conjunt d’actrius no professionals, Binoche aconsegueix fer visible el seu personatge –l'escriptora– sota la identitat fictícia que ella mateixa ha creat –la netejadora–. A això hi ajuda, sens dubte, la naturalesa icònica de l'actriu, que constitueix tanmateix una arma de doble tall: ens permet percebre com la dona sofisticada s'oculta sota aquesta roba d'hipermercat, però sentim un desajust evident quan ens mostren l'actriu netejant una tassa de vàter. És una llàstima que Carrère decideixi no jugar amb el component reflexiu d'aquest desajust –la Marianne és una estranya en aquest entorn proletari justament perquè és Binoche qui l'encarna– i opti per un efectiu, encara que predictible, fresc social d'estil naturalista i to crític.