'Mr. Link: l'origen perdut', hora d'aventures!

Direcció i guió: Chris Butler. 94 minuts. EUA i Canadà. Animació. Amb les veus de Hugh Jackman i Stephen Fry en la versió original

Després d’explorar brillantment els espais tenebrosos de la fantasia infantil a 'Els mons de Coraline' (2009) i 'L’al·lucinant món d'en Norman' (2012), l’estudi d’animació Laika mostra el seu costat més lluminós a 'Mr. Link'. Si 'Coraline' pertanyia al règim nocturn de l’imaginari, on situaríem també el terror gòtic, el 'noir' o el fantàstic menys domesticat, 'Mr. Link' és pur règim solar, el del cinema de pirates i espadatxins, dels primers 'westerns', de Robin Hood, Phineas Fogg i Tintín. Aquest és, això sí, un film d’aventures per a la nostra època, com si un especialista en teoria postcolonial i de gènere hagués reescrit 'La volta al món en 80 dies'. La trobada entre un explorador anglès de l’era victoriana i un Bigfoot xerraire i el seu viatge a l'Himàlaia per trobar una vall secreta és l’excusa perfecta perquè Laika desplegui la seva habilitat com a orfebres de la 'stop motion' artesanal. Una tasca titànica que aquí resulta especialment sorprenent, sobretot en la riquesa colorista dels paisatges i l’atenció al detall, com la gota de suor que cau pel front del vilà, un colonialista mascle alfa que no desentonaria en un míting de Vox. És una llàstima que el guió, massa ortodox –encara que amb seqüències impagables, com la de la críptica líder Ieti–, no estigui a l’altura d’una peripècia que demanava el dinamisme acrobàtic, i l’humor físic, del cinema d’aventures.