Putin juga al beisbol de les 'fake news' al Teatre Lliure

BarcelonaLa veritat és una muntanya nevada enmig de l'escenari del Teatre Lliure de Gràcia. Al davant, una noia (Anna Pérez Moya) amb una raqueta de bàdminton assegura que és Vladímir Putin i que juga a beisbol. Creure-se-la o no queda en mans dels espectadors, perquè a The Mountain tot pot ser mentida. L'espectacle de la companyia Agrupación Señor Serrano, que s'estrena aquest dijous, apunta a les fake news i a la desinformació a partir de la història de la primera expedició a l'Everest del 1924, encapçalada per George Mallory. "Volíem abordar la relació entre la veritat i la confiança. Com es construeix la veritat? Per què a vegades confiem i unes altres no?", es pregunta un dels membres de la companyia, Àlex Serrano. Ells, com una bona part de la població, es van veure xuclats per l'huracà de notícies falses que s'han difós gràcies a les xarxes socials i a l'expansió d'internet. "Ens adonàvem que quan llegíem una informació en un mitjà, cada vegada havíem d'invertir més i més temps mirant més fonts per corroborar-la", explica Serrano, que s'ha encarregat de la dramatúrgia de l'obra juntament amb Pau Palacios i Ferran Dordal.

Als espectacles d'Agrupación Señor Serrano, una de les companyies més internacionals de l'escena catalana, no hi ha actors sinó performers, i l'escenari s'omple d'objectes que tenen tant o més protagonisme per explicar la història. Després de construir un western escènic el 2014 amb A House in Asia i d'inundar de plàtans el festival Grec el 2018 amb Kingdom, ara la companyia escenifica la cruesa de l'ascensió a l'Everest i reconstrueix el pànic que va sembrar La guerra dels mons d'Orson Welles. Ho fa utilitzant maquetes, pantalles fragmentades, una màscara digital i fins i tot un dron. "És un subjecte més, que té un rol concret. I, alhora, és una màquina que ens observa a tots i mostra un punt de vista nou", diu Palacios. A The Mountain tot està pensat perquè tingui un significat en relació amb l'obra, també el fet d'utilitzar tres pantalles en comptes d'una. "La veritat no és única ni unívoca. Està feta de bocins que has d'unir per arribar a una conclusió", subratlla Palacios. De fet, algunes escenes transcorren rere les pantalles i l'espectador només pot intuir què està passant en un "joc sobre què es mostra i què no".

Una màscara digital de Putin

Les cartes de Ruth Mallory, la dona de l'alpinista, relaten l'expedició a l'Everest mentre el president de Rússia reflexiona sobre què defineix la veritat. Anna Pérez es col·loca una màscara digital en 3D que la converteix en un Vladímir Putin hieràtic i temible amb la veu distorsionada. "Si haguéssim agafat Trump com a personatge ara ja estaria desfasat. Però tenim Putin per, com a mínim, una dècada més. És un personatge molt opac, que dona molt de joc", diu Palacios. Tot l'espectacle és en anglès amb subtítols en català, perquè la companyia no es podia imaginar "Putin parlant en català", però també per facilitar la gira dels seus muntatges (un 80% de les seves funcions són a l'estranger) i perquè els agrada fer llegir al públic. "L'acte de llegir permet una descodificació diferent en comparació amb escoltar –explica Àlex Serrano–. El procés intern i allò que assimiles canvia, i això ens agrada molt".

A The Mountain no es tracta d'anar a la recerca de respostes. "La nostra feina no és ser profètics ni apocalíptics. Ens agrada que la gent surti del teatre amb moltes preguntes", avança Serrano. Per això l'espectacle està pensat com un trencaclosques en què, quan les peces s'uneixen, els artificis es van desemmascarant. "No estem reflexionant sobre coses que el públic no sàpiga, ni crec que nosaltres sabem més coses que ells –diu Serrano–. No volem aclarir res, sinó donar més punts de vista d'una realitat complexa".