La Mostra de Venècia no pot eludir la polèmica sobre Roman Polanski

VenèciaDes del nomenament d’Alberto Barbera com a director de la Mostra de Venècia l’any 2012, el certamen italià sempre s’havia inaugurat amb una pel·lícula nord-americana, una tradició que, més enllà de l’excepció que va suposar la presentació aquest dimecres de La vérité, posa de manifest els forts vincles entre el festival més antic del món i la indústria del cinema més poderosa del planeta. Aquesta entesa torna a marcar la 76a Mostra, que presentarà diversos títols que busquen posicionar-se al capdavant de la cursa per als Oscars.

És el cas d’ Ad Astra, l’esperada odissea espacial de James Gray, el director de Dos amants, amb Brad Pitt com a protagonista; o dels dos films de la factoria Netflix que aspiren al Lleó d’Or: Marriage story, el drama matrimonial de Noah Baumbach amb Adam Driver i Scarlett Johansson, i The laundromat, de Steven Soderbergh, amb Meryl Streep i Gary Oldman, que aborda el cas dels papers de Panamà.

El cas més singular de l’aposta de Venècia per Hollywood és Joker, l’aproximació a l’enemic de Batman que protagonitza Joaquin Phoenix a les ordres de Todd Phillips, el creador de Ressaca a Las Vegas. No és habitual trobar films procedents de l’univers dels superherois a les competicions oficials del grans festivals europeus i aquesta anomalia ha despertat diverses especulacions. ¿Deu ser Joker una superproducció amb flamant caràcter autoral? ¿Pot ser que Phoenix camini cap al seu primer Oscar, després de tres nominacions? ¿O som davant d’una interessada conxorxa entre la Mostra i Warner Bros., productora del film, per donar carta de legitimitat al nou tanc de Hollywood?

Poca presència femenina

Més enllà del sòlid planter d’autors que presentaran films a Venècia -des del suec Roy Andersson fins al xilè Pablo Larraín, des de l’italià Pietro Marcello fins al francès Olivier Assayas-, la Mostra no ha pogut eludir la polèmica generada per l’escassa presència de dones directores en la competició oficial. Si l’any passat només hi va figurar una dona (l’australiana Jennifer Kent), aquest any n’hi ha només dues: la també australiana Shannon Murphy i la saudita Haifaa al-Mansour. És una controvèrsia que s’afegeix a la generada per la selecció, en competició oficial, del nou film de Roman Polanski, J’accuse, una crònica de l’afer Dreyfus, l’escàndol polític que, durant els últims anys del segle XIX, va dividir una França colpejada per l’antisemitisme.

Polanski, que no anirà a Venècia pels seus problemes amb la justícia nord-americana (en relació amb l’acusació de violació de Samantha Geimer l’any 1977), va rebre ahir un fort revés per part de la cineasta argentina Lucrecia Martel, presidenta del jurat oficial de la Mostra. Quan se li va preguntar com pot afectar el comportament de Polanski a la seva valoració de J’accuse, Martel va afirmar: “Jo no separo l’home de l’obra. La presència de Polanski en el programa del festival em va resultar incòmoda. Vaig fer una petita investigació a internet i vaig veure que la víctima va donar el cas per tancat. No puc posar-me per sobre de les qüestions judicials, però sí que puc solidaritzar-me amb la víctima. No assistiré a la projecció de gala del senyor Polanski perquè jo represento moltes dones de l’Argentina que lluiten per qüestions com aquesta, i no voldria haver-me d’aixecar per aplaudir-lo”.