Els morts a les cunetes pugen a l'Escenari Joan Brossa

BarcelonaEl 9 de febrer del 1939, nou homes de Súria que tenien entre 17 i 52 anys van ser traslladats des de Manresa a la presó del Bruc de Barcelona. Mai hi van arribar. Molt a prop de la cruïlla de Can Maçana, al peu de Montserrat, els soldats els van fer baixar del camió, els van alinear a la cuneta i els van tirotejar. Vuit d’ells hi van morir i l’únic supervivent, que va quedar inconscient i amb ferides en un ull, va explicar els fets a les autoritats quan va tornar a ser detingut, cosa que va comportar una investigació militar que va servir de ben poc: el crim va quedar impune.

Les veus d’aquelles víctimes, però, no han quedat sepultades. Albert Fàbrega, net d’un dels assassinats, va explicar la seva història al llibre Mort a les cunetes (Angle, 2005). A partir d’aquest dimecres, a la Sala Palau i Fabre de l'Escenari Joan Brossa de Barcelona, l’actor Joan Valentí dona veu a víctimes i executors en una obra dirigida per David Pintó.

Les restes dels vuit assassinats no s'han pogut trobar

Mort a les cunetes trasllada l’espectador al lloc dels fets, a la fossa, en una muntanya de Montserrat que sempre ha estat envoltada de misticisme. No tot passa aquell 1939, sinó que alguns dels personatges tornen a la cruïlla de Can Maçana anys després. Tots són reals: Jaume Ollé era un emboscat a la zona que aquella nit va sentir els trets i l’endemà al matí va descobrir els cadàvers; Teresa Mabras, la Maciana, a qui els franquistes van rapar el cap i, com que no va poder tornar a trobar feina, va haver de sobreviure recol·lectant herbes remeieres i bolets, tapava els cossos insepults quan els trobava; Nicomedes Salguero era el guàrdia civil que comandava l’escamot d’afusellament; Rita Soler va ser una falangista i delatora, i Josep Nin era el supervivent de l’afusellament que va anar de presó en presó. “S’ha intentat localitzar la fossa d’aquests vuit veïns de Súria dues vegades, una el 2007 i l’altra fa poc més de tres anys, però mai s’ha pogut trobar res”, explica la historiadora Queralt Solé. Els morts no van ser sepultats. “Moltes vegades els deixaven allà tirats perquè servís d'escarni a la resta”, diu Valentí.

Els familiars de les víctimes, entre el públic

L’obra de teatre arriba ara a Barcelona, però es va estrenar a Súria l'abril del 2018 i s'hi va convidar tots els descendents dels afusellats. “És una obra dedicada a tots els represaliats, als qui van patir la repressió franquista i als qui avui continuen patint la repressió”, assegura Valentí. És per això que aquest dimecres, a l’estrena de Barcelona, entre el públic hi haurà Josefina Dordal i Dolors Ferrés, filla i neta de Jaume Dordal, desaparegut durant la Guerra Civil; Marissa Biendicho, besneta d’una dona que va morir a la presó de Lleida i va ser enterrada a la fossa d'Alpicat; Roger Heredia, besnet d’un soldat que va morir a la Batalla de l’Ebre i les restes del qual no s’han trobat mai, i Albert Fàbrega. “Va ser després de llegir l’entrevista a la família de Jaume Dordal a l’ARA que vam pensar en convidar tots aquests familiars perquè poguessin acompanyar-nos i saber més coses de com va ser la repressió”, explica Valentí. L’obra no tan sols relata els fets, sinó que també convida a reflexionar sobre com la democràcia ha mirat cap al passat. Els personatges parlen de silenci i de desmemòria quan tornen a visitar la fossa.

Les paraules de Nin

Quan va escriure el llibre, Fàbrega va estudiar el sumari de Josep Nin. Són les seves respostes als interrogatoris el que ha permès en part reconstruir aquesta història. Quan Nin va recuperar la consciència després del tiroteig, va començar a córrer i va entrar a la primera masia que va trobar. Allà el van ajudar i després va anar a la masia de la seva família, a Cal Llobet de Valldeperes. Al cap d’uns dies va demanar un salconduit per anar a Barcelona i, quan es va presentar a les dependències de la Guàrdia Civil i donar el seu nom, el van detenir. Nin va donar informació detallada dels fets als interrogatoris. El sumari explica que van sortir de la presó de Manresa a les 23 h en un camió i, després d’uns quinze quilòmetres, a la carretera d’Igualada, els van fer baixar emmanillats per parelles. Aleshores la Guàrdia Civil va fer avançar la primera parella i els van disparar amb els fusells i van caure morts. Els agents remataven els presoners una vegada eren a terra. Quan li va tocar a Nin, el seu acompanyant es va posar a córrer, van disparar i tots dos van caure. Nin es va desmaiar però mentre era a terra li van disparar a boca de canó. Com que era molt fosc, el tret tan sols li va causar ferides a l’orella i a la cella de l’ull dret, un ull que li va quedar inútil. “Abans dels fets Nin era un home que sempre cantava, molt alegre, però després dels anys de la presó, quan va tornar a Barcelona, gairebé estava en estat catatònic”, explica Valentí. Nin va ser jutjat i condemnat a vint anys i un dia de reclusió i deixat en llibertat condicional el 18 d’abril del 1944. Va morir el 2 de febrer del 1959.

El text teatral l'ha publicat aquest 2020 Edicions Marré amb pròleg de Jordi Cuixart: “La història de vuit presoners republicans assassinats pel feixisme i abandonats a l’oblit serveix d’homenatge a cadascun dels lluitadors antifranquistes i als milers de víctimes de la dictadura que continuen a les cunetes de l’estat espanyol per vergonya del món", hi escriu Cuixart. L’obra de teatre va rebre el premi de Millor Espectacle i Millor Actor de la 24a Mostra de Teatre de Barcelona 2019 i es podrà veure a l’Escenari Joan Brossa fins al 20 de gener.