Mortadel·lo i Filemó, decrèpits en acció!
Francisco Ibáñez es riu dels estralls de l’edat per celebrar el 60è aniversari dels personatges
Barcelona“No me’n recordo gaire!”, confessa petant-se de riure Francisco Ibáñez quan li pregunten per la trama del nou àlbum de Mortadel·lo i Filemó que publica Penguin Random House. “Un cop l’he acabat se m’oblida la història. I després d’aquest ja n’he fet un altre i estic acabant el següent”. El 60è aniversari, títol del nou àlbum, avança la celebració de les sis dècades dels personatges -nascuts el 20 de gener del 1958 a les pàgines de Pulgarcito - amb una aventura en què el leitmotiv és, precisament, els estralls de l’edat dels personatges, afectats per tota mena de xacres i malalties. “Per inspirar-me només haig de mirar-me al mirall al matí”, bromeja Ibáñez.
Miops, mig sords, incontinents i reumàtics, Mortadel·lo i Filemó viatjaran a Col·lea de Dalt per injectar-li una potinga del professor Bacteri al dictador Pxing Pxiong durant una cimera amb el president dels Estats Juntets, Mr. Trumpf. Per complir l’encàrrec hauran de lidiar amb míssils, tancs, bombes i fins i tot un tigre afamat, però també amb atacs de ciàtica i urgències de ventre i bufeta. L’edat, que no perdona.
Corda fins als 100 anys
Qui no afluixa el ritme ni amb 81 anys és Ibáñez, que manté la seva producció anual de dos o tres àlbums de Mortadel·lo i Filemó. El motiu és simple: el públic no es cansa. “Quan vaig a les firmes i veig les cues de vegades m’agafen ganes de girar cua i sortir corrents, que després de quatre hores firmant els ronyons fan un mal... -diu l’autor-. De vegades tinc ganes d’estripar tots els papers i oblidar-me de Mortadel·lo per sempre, però quan veig que passen els anys i a la gent encara li agrada el que faig no puc evitar pensar que és bonic i sentir-me satisfet”. I de jubilar-se, res de res. “Jo ja tinc acudits pensats per a l’especial dels 100 anys”, assegura entre rialles.
El 60è aniversari (amb versió en català amb traducció de Laura Paredes) inclou personatges inspirats en la política com Kim Jong-un i Donald Trump, però Ibáñez afirma que no vol tocar explícitament l’actualitat, perquè la previsió amb què treballa deixaria obsoleta la història abans d’arribar a les llibreries. Mortadel·lo i Filemó: El Procés, per tant, no existirà mai. “És molt arriscat. Una vegada vaig dedicar una aventura a un senyor i, quan dibuixava l’última pàgina, ell va deixar aquest món -recorda-. El vaig haver d’esborrar i redibuixar en totes les vinyetes en què apareixia. No diré el nom, però era un home gras que tenia un cavall molt famós. Ah, i el tebeo es deia El señor de los ladrillos ”.
Rompetechos veu la llum
El nou àlbum de Mortadel·lo i Filemó és el primer que publica Ibáñez després que el grup Penguin Random House comprés Ediciones B, tot i que fa uns mesos l’editorial ja va publicar l’antologia Mis aventuras favoritas de Mortadelo y Filemón, en què l’autor va seleccionar històries com ara Contra el gang del chicharrón i Valor y... ¡Al toro!. També acaba de sortir a la venda una nova edició d’El gran álbum de Mortadelo y Filemón, exhaustiu recull d’informació, anècdotes i material d’arxiu coordinat per Antoni Guiral que actualitza amb 24 pàgines noves l’edició publicada fa deu anys per commemorar el 50è aniversari dels personatges.
Però la gran notícia per als fans del dibuixant és el llançament d’una edició integral de les historietes de Rompetechos, el personatge favorit d’Ibáñez. L’abundància de material ha obligat a dividir l’edició en dos volums de 384 pàgines. El primer apareixerà a l’abril, a punt per al Saló del Còmic, i el segon arribarà a finals d’any. Manuel de Cos, editor d’Ibáñez des de fa 25 anys, assegura que la recuperació del fons de Bruguera és “una prioritat” per a Penguin Random House. La idea dels editors és anar publicant integrals cada any, començant per personatges emblemàtics d’Ibáñez com Pepe Gotera & Otilio i El Botones Sacarino i deixant la porta oberta als clàssics La familia Trapisonda. Més endavant seria el torn de Vázquez, Escobar o Raf i, mentrestant, es preveu recuperar els primers Superlópez de Jan. El patrimoni històric de Bruguera comença tímidament a veure la llum.