BarcelonaA finals del 1957, un jove dibuixant de 21 anys de l’editorial Bruguera es va treure de la màniga dos personatges: una parella de detectius, l’un més seriós i amb mal geni i l’altre més esbojarrat i aficionat a les disfresses. La sèrie va estar a punt de titular-se Mr. Cloro y Mr. Yesca, agencia detectivesca ; també es va considerar Ocarino y Pedernales, agentes especiales, i, fins i tot, Lentejo y Fideíno, detectives finos. Però, finalment, el 20 de gener del 1958, va arribar als quioscos en les pàgines del número 1394 de la revista Pulgarcito sota el nom de Mortadelo y Filemón, agencia de información.
El seu autor, Francisco Ibáñez, fullejava ahir amb un somriure nostàlgic aquell exemplar de Pulgarcito, una relíquia propietat de l’actor Carlos Areces que representa la primera pedra d’una obra monumental que ha alimentat de rialles i somnis totes les generacions de nens de les últimes sis dècades, un dels pocs motors infal·libles de la precària indústria del còmic espanyol. Poc s’imaginava Ibáñez, que tot just havia aterrat a l’editorial, que aquells personatges l’acompanyarien tota la vida. “No vaig trigar ni dies ni hores a crear-los -recordava ahir-. Va ser cosa de minuts. No cal donar-hi més voltes per inventar dos personatges, després ja els vas ajustant”.
I així va ser: durant la primera dècada, l’evolució dels personatges va ser tan imparable com l’èxit entre els lectors. La influència estètica de Sherlock Holmes va desaparèixer, el dibuix es va anar estilitzant i els gags per pàgina es van multiplicar, introduint petits acudits en segon terme (animalons, noms de carrers) que enriquien l’humor. El cànon definitiu de Mortadel·lo i Filemó quedaria fixat el 1969 amb l’aparició d’ El sulfato atómico, la primera aventura llarga dels personatges i el debut del Superintendent i el professor Bacteri. L’obra suposa una revolució radical: del model Bruguera, Ibáñez passa a tenir com a referent els còmics del belga André Franquin i el dibuix fa un salt qualitatiu gegant. Els motius eren comercials: les històries apareixien serialitzades en les revistes setmanals i després es recopilaven en forma d’àlbum.
Les misèries de Bruguera
Els 70 són anys d’esplendor i misèria per a Mortadel·lo i Filemó. L’esplendor és la d’àlbums brillants com Valor y... ¡Al toro!, Contra el gang del Chicharrón i Chapeau el Esmirriau, i la misèria és la d’una editorial decidida a explotar el filó que exigeix cada vegada més pàgines per setmana, portant el dibuixant al límit. Ibáñez va estar a punt d’engegar a dida Bruguera i sortir a buscar una altra editorial: fins i tot va dibuixar les primeres pàgines d’una aventura amb dos personatges nous que, quan el conflicte amb Bruguera es va resoldre -per la via expeditiva d’una millora salarial-, es van acabar convertint en les primeres pàgines de Valor y... ¡Al toro! amb els personatges redibuixats com Mortadel·lo i Filemó.
És també durant aquesta època que Bruguera introdueix criteris de producció industrial i crea un equip de guionistes i dibuixants per alleugerir la càrrega de feina d’Ibáñez fabricant noves historietes dels personatges, amb resultats que en el millor dels casos són irregulars. Els Mortadel·los apòcrifs marquen el punt més baix en la història del personatge i un símptoma dels problemes econòmics que desembocarien en el tancament de l’editorial. Ibáñez ja s’havia acomiadat feia dos anys i litigava amb Bruguera pels drets dels personatges. El ressentiment amb els seus antics caps encara no ha desaparegut: el dibuixant no pronuncia mai el nom de Bruguera i fa servir amb ironia l’expressió “l’antic gran gegant editorial” per referir-s’hi.
Retorn i estabilitat
Ediciones B va comprar el fons de Bruguera el 1987 i va arribar a un acord amb Ibáñez per reprendre la publicació de Mortadel·lo i Filemó en condicions dignes. Mentre el mercat del còmic espanyol es desploma, Ibáñez manté el seu públic, que, a més dels nens, va incorporant els adults que han crescut amb Mortadel·lo. És per a ells que el dibuixant comença a introduir a partir dels 90 personatges i situacions de l’actualitat política i social espanyola. Ibáñez també comença a inspirar-se en pel·lícules i efemèrides: El quinto centenario, Expediente J, Misión Triunfo i Mortadelo de la Mancha són títols que no necessiten explicació.
La sèrie queda instal·lada en una certa rutina de quatre o cinc novetats per any puntuada pels especials d’aniversari -el dels 35 anys va reunir tots els personatges de l’univers Ibáñez- i els àlbums dedicats als Jocs Olímpics i als Mundials de futbol. Mortadel·lo i Filemó no se n’han perdut cap des de Mundial 78 i Gatolandia 76 (en referència als jocs de Mont-real), tot i que el Mundial d’Itàlia 90 era una historieta curta i el de Mèxic 86 no el va fer Ibáñez. Tot i la reiteració d’idees, els lectors no falten a la cita amb Mortadel·lo: any rere any, les cues més llargues del Saló del Còmic són les d’Ibáñez i títols com El tresorer, inspirat en Luis Bárcenas, entren en les llistes dels més venuts. Durant els últims anys, les adaptacions al cinema de Javier Fesser (especialment l’animada) redescobreixen els personatges per a una nova generació. Però la principal notícia continua sent la increïble longevitat de Francisco Ibáñez al capdavant de la sèrie, la seva incombustible lleialtat als lectors i al mite de Mortadel·lo i Filemó.
L’atapeït calendari editorial d’Ibáñez per al 2018
El 2018 es presenta com un any editorial molt intens per a Mortadel·lo i Filemó. Ediciones B ja va escalfar la celebració dels 60 anys de Mortadel·lo amb el llançament al novembre d’un àlbum titulat, precisament, El 60è aniver sari, però de cara al maig s’anuncia la publicació de Mundial 2018, que portarà els personatges al Mundial de Rússia. Al juny està prevista l’aparició de Por el Olimpo ese ( encara sense títol en català), amb la mitologia clàssica i els invents del professor Bacteri com a leitmotiv. Però encara hi ha més: reedicions de títols clàssics ( Los secuestrado res, Objetivo: Eliminar al Rana ), una guia especial sobre el Mundial de Rússia i, el 5 d’abril, el primer volum de l’edició integral de les històries d’un altre personatge d’Ibáñez, Rompetechos.
En paral·lel a aquests llançaments, Salvat acaba de posar en circulació un col·leccionable quinzenal: Integral F. Ibáñez, que recopila en cada volum una generosa tria d’historietes de Francisco Ibáñez, però, com matisa l’assessor de la col·lecció i expert en l’obra del dibuixant, Antoni Guiral, la selecció no és del tot exhaustiva: “En total seran 70 volums de prop de 200 pàgines amb historietes de tots els personatges d’Ibáñez i cada llibre estarà acotat a la producció d’un any concret”. La primera entrega, per exemple, aplega treballs del 1969: El sulfato atómico i Contra el gang del Chicharrón de Mortadel·lo i Filemó, i historietes curtes de Rompetechos i el Botones Sacarino. El col·leccionable, que inclou en cada volum un dossier de sis pàgines, passarà revista als més de 60 anys de carrera d’Ibáñez (algun any tindrà més d’una entrega) i reservarà un dels últims volums per als treballs d’Ibáñez anteriors a l’etapa de Bruguera, un material que no s’havia reeditat mai des de la publicació original.