Mor Teresa Rovira, bibliotecària pionera i filla d'Antoni Rovira i Virgili

BarcelonaTeresa Rovira i Comas ha mort els 95 anys. El proper 30 d'octubre havia de rebre un homenatge a la Biblioteca de Catalunya. La Revista de Catalunya li preparava, en motiu d'aquest homenatge, un monogràfic especial amb desenes d'articles dedicats a la seva persona. Des d'Albert Manent, fins a companyes de professió, passant per la seva néta, participen en aquest especial que es publicarà l'octubre. Rovira estimava molt els llibres. Va trigar 76 anys a recuperar part de la biblioteca del seu pare, Antoni Rovira i Virgili, que estava a Salamanca. Quan li van tornar, exhibia contenta els llibres que llegia quan era petita o els qui havien dedicat amics del seu pare. Quan el novembre de l'any passat, l'ARA la va entrevistar assegurava amb un somriure de dona satisfeta, que havia estat molt feliç compartint espais i temps amb els llibres i els lectors. Demà dimecres, a les tres de la tarda, es celebrarà un funeral al Tanatori d'Horta.

Rovira, als 15 anys, va decidir que volia ser bibliotecària. Va ingressar a l'Escola de Bibliotecàries el juny del 1936. La guerra, però, va interrompre els seus estudis i va marxar a l'exili. L'any 1994 es va llicenciar en Lletres (Història i Geografia) a la Universitat de Montpeller. Després de viure 14 anys a l'exili, va tornar a estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l'any 1953 fins al 1958 va treballar a la biblioteca d'Esparreguera. Va ser la primera que va tenir una secció infantil separada de la dels adults.

Quan el seu marit, Felip Calvet, va poder tornar també de l'exili, Rovira va passar a treballar a la Biblioteca de Catalunya. Va començar a ordenar el fons de llibres infantils i es va dedicar a fons a investigar la literatura per als més joves. Amb una altra bibliotecària, Carme Ribé, va treballar en la creació d'una biblioteca pilot al costat de l'Escola de Bibliotecàries. Més tard, seria coneguda amb el nom de les biblioteques de Sant Pau i de la Santa Creu. Del 1981 al 1983 va ser la responsable de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.

El 1970 va rebre el Premi Ramon d'Alòs-Moner de l'Institut d'Estudis Catalans, per la Bibliografia d'Antoni Rovira i Virgili (1905-1939). També va rebre el Premi Nacional d'Investigació de Llibres Infantils i Juvenils per la 'Bibliografia histórica del libro infantil en catalán'. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi per la tasca en l'àmbit del llibre infantil i juvenil. Sis anys després rebia el Premi Aurora Díaz Plaja per 'El llibre per a infants i adolescents. Dels orígens a la desfeta'. Mai va deixar les biblioteques. Ella assegurava que una bibliotecària sempre ha d'estimar i conèixer els llibres.