Adeu a Syd Mead, el dissenyador visionari de ‘Blade Runner’ i ‘Tron’

BarcelonaEl futur sempre era una data més enllà de l'any 2000 i tot havia de ser molt estilitzat i pulcre, des de la roba fins als edificis. I els cotxes havien de volar. Artistes com Syd Mead (1933-2019) van crear moltes imatges que van quedar gravades a la memòria col·lectiva. I tot i que l’estètica dels anys 2000 reals no va ser ni tan bonica ni tan magnètica, aquelles imatges no van perdre el seu poder d'atracció. Ho demostra l’onada de reaccions arran de la mort de Syd Mead, aquest dilluns, als 86 anys al seu domicili de Pasadena. Com va explicar el seu marit Roger Servick a diversos mitjans, Mead no es va poder recuperar de les complicacions provocades per un limfoma que patia des de feia tres anys. En el seu llegat hi ha una quantitat imponent de pel·lícules inoblidables, com Blade Runner i la seqüela, Blade Runner 2049; Star Trek: La pel·lícula, Tron i Aliens.

Però la pel·lícula per la qual Syd Mead serà més recordat és Blade Runner: “Quan preparàvem la pel·lícula érem totalment inconscients del que podria suposar”, va dir Mead en una entrevista. “Ens limitàvem a configurar una estètica en funció de la història –va explicar–. Vam barrejar molts estils i el resultat final, afortunadament, va ser molt interessant”. Precisament amb motiu d’aquesta pel·lícula es va definir a ell mateix com a “futurista visual”. “Va ser senzillament perquè no estava sindicat al cinema i no em podien posar als crèdits amb cap dels càrrecs habituals. El meu advocat es va inventar el terme futurista visual”, va explicar Mead en una entrevista. Per aquest treball va rebre el 2007 el premi honorífic Màquina del Temps al Festival de Sitges.

Curiosament, el director de Blade Runner, Ridley Scott, també provenia del món del disseny.“Quan es necessitava pensar en alguna cosa que no s’havia pensat abans, hi havia gent que tenia clar que havia de cridar Syd Mead”, diu l’arquitecte i crític Jaume Prat. “Va ser un visionari”, subratlla.

Dels Estats Units al Japó

Blade Runner va ser la segona pel·lícula de Syd Mead. El seu debut es va produir amb Star Trek: La pel·lícula, en què va dissenyar l'amenaçant nau vivent V'Ger. “És un vehicle misteriós i aclaparador, un vertader deliri tècnic”, va explicar Mead en una altra entrevista. La seva filmografia també inclou Timecop, Johnny Mnemonic, Misión a Marte, Missió: Impossible III, Elysium i Tomorrowland: El mundo del mañana. A més dels Estats Units, la trajectòria de Syd Mead es va estendre al Japó als anys 80, amb els films Yamato 2520, Solar Crisis i la sèrie Turn a Gundam.

Syd Mead va mantenir la seva carrera com a dissenyador en paral·lel a la cinematogràfica. De fet, va explicar que no havia fet més cinema perquè els seus honoraris per a les grans empreses per a les quals treballava eren molt elevats i era difícil arribar a acords al món del cinema. La seva mort es va produir tres mesos després que fes públic que es retirava i poques setmanes abans que el Sindicat de Directors d'Art li lliurés el premi honorífic William Cameron Menzies dels seus guardons. Mead va néixer el 1933 a St. Paul, a Minnesota, i es va formar a com dissenyador industrial al Center College of Design a Pasadena. La seva trajectòria va començar amb el disseny de cotxes per a Ford. Va continuar com a il·lustrador independent per a marques com Philips i va fer recreacions d'edificis per a empreses com Intercontinental Hotels i Donghia, fins que els seus treballs van cridar l'atenció dels estudis de Hollywod.

La pintura va ser important en la formació de Mead: ell mateix va explicar en una entrevista que la seva promoció va ser una de les primeres que va fer classes de dibuix de figures i de moda i que havia estudiat història de l'art. “Això em va permetre portar a la meva pràctica professional subtileses com les ombres i la sensibilitat de dibuixar persones”, va dir el mateix Sead en una entrevista.