Mor Rosa Novell, gran dama del teatre català

BarcelonaRosa Novell (Barcelona, 1953), figura cabdal del teatre català, ha mort aquest divendres després d'una llarga lluita contra el càncer. L'actriu va retornar l'octubre passat als escenaris amb 'L'última trobada', de Sandor Marai. Tot i que la malaltia li havia fet perdre la visió, es resistia a deixar d'actuar. "Jo sóc feliç aquí, dalt de l’escenari", assegurava. La capella ardent s'obrirà aquest dissabte a les 16 h, a la sala vuit del tanatori de Sant Gervasi. La cerimònia de comiat serà diumenge a les 14 h.

Rosa Novell es va llicenciar en literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. La carrera de Novell va començar el 1974 amb 'Les Troianes', d'Eurípides. Al llarg de tots aquests anys ha representat als escenaris textos difícils i d'alta volada literària, de Jean Genet, Shakespeare, Strindberg, Brossa o Samuel Beckett. 'La marquesa Rosalinda', de Valle-Inclán, i 'Elsa Schneider', de Sergi Belbel, on interpretava Romy Schneider, li van valdre el Premi Nacional d’interpretació el 1988. Després vindrien tres obres on faria papers memorables: 'Restauració', d’Eduardo Mendoza (1990), 'La Senyora Florentina i el seu amor Homer', de Mercè Rodoreda (1995), i, sobretot, 'La nit de Molly Bloom' (2000), un monòleg a partir de l’'Ulisses' de Joyce de José Sanchis Sinisterra, que ja l’havia convertit en una memorable Winnie a 'Oh, els bons dies!'. Ha treballat amb els millors directors catalans: Mario Gas, Xavier Albertí, Josep Maria M. Mestres o Ricard Salvat. També va ser una gran rapsoda. Un dels seus darrers muntatges era l’epistolari Toldrà-Clausells (el seu avi, el gestor cultural Manuel Clausells, de l'Associació de Música da Camera, assassinat en la Guerra Civil), que llegia al costat del seu germà, Queco Novell.

El 1997 es va llançar a la direcció amb obres de Guimerà i Brossa, i després autors universals com Molière, Racine, Beckett, Pinter. I va fer tàndem professional amb el seu company a la vida, Eduardo Mendoza. D'ell és 'Restauració', l'adaptació de 'La dona justa' de Sándor Márai (2010), 'Greus qüestions' (2004) i 'Sin noticias de Gurb' (2006). L’últim text que li va escriure, sobre la Transició, s’estrena al Círcol Maldà el 2012.

Al cinema va treballar darrerament a 'Rastres de Sàndal', de Maria Ripoll, i 'Stella cadente', de Lluís Miñarro. Abans havia treballat amb Ventura Pons ('El perquè de tot plegat'), Bigas Luna ('Lola'), Jaime Camino ('El largo invierno'), Jesús Garay ('Mirant al cel', 'La banyera') o Jaime Chávarri ('El año del diluvio'). El seu rostre també es va fer popular per sèries i serials de TV3 –'Nissaga de poder', 'Crims', 'La Mari', 'El cor de la ciutat', 'Majoria Absoluta'.

Alguns dels reconeixements rebuts durant la seva carrera són la Creu de Sant Jordi del 2007, el Premi Nacional d'interpretació el 1988 i el recent Premi Honorífic Anna Lizaran dels Butaca del 2014. L'actriu va rebre una llarga ovació i, emocionada, es va comprometre a recollir un altre premi l'any següent.