Mor Ricard Torrents, fundador de la Universitat de Vic i expert en Verdaguer

BarcelonaRicard Torrents, gran expert en Verdaguer, ha mort aquest dissabte a Barcelona als 86 anys, segons ha informat El 9 Nou. Fundador i primer rector de la Universitat de Vic (1997-2002), Torrents també va posar en marxa la revista de poesia Reduccions el 1977 i l'editorial Eumo (acrònim d'Escola Universitària de Mestres d'Osona) el 1979. Va desenvolupar una llarga trajectòria com a traductor, editor, teòleg i filòleg, i va presidir la Societat Jacint Verdaguer. "Considero que la cosa més sòlida que he construït és la Universitat de Vic, que va ser suprimida per Felip V el 1714 –va explicar Torrents a l'ARA–. Vaig liderar un equip que va reinstaurar la universitat, invocant la necessitat de fer de la universitat un instrument d'influència sobre la societat i de restaurar la universitat catalana".

Torrents va néixer el 10 gener del 1937 a Folgueroles (Osona), "un poble amb l'església tancada, on van matar el capellà", deia. "Em van batejar la mare i la llevadora. El pare era al bosc per no anar a la guerra. Ma mare tenia por i va agafar les cinc criatures que tenia i a mi, que em portava a la panxa, i va anar a peu a casa dels seus pares, de Folgueroles a Salt", afegia. Va estudiar humanitats i magisteri al seminari de Vic. Posteriorment va fer estudis de teologia i llengües semítiques a Roma, de filosofia i literatura a Tübingen i de filologia catalana a Barcelona. Aquesta formació el va facultar per traduir de l'hebreu, el grec, l'anglès, el francès i especialment de l'alemany. De l'alemany va traduir Carta al pare, de Franz Kafka (Lumen 1974); Sota la roda, de Hermann Hesse (Lumen, 1981), i Hipèrion o l'ermità a Grècia, de Friedrich Hölderling (Eumo, 1982), entre d'altres.

Passió per Verdaguer

Verdaguer va esdevenir la seva gran passió literària, tot i que al principi l'havia "odiat i menyspreat". "Però em vaig adonar que era el nostre poeta romàntic i hi vaig voler aprofundir. Representa molt bé la Renaixença: es proposa retornar al seu nivell la llengua i la literatura; sent l'opressió d'una cultura superior, la castellana, que admirava, però que era justament el que sentia que l'oprimia. A més, fa una evolució social molt interessant perquè es revolta contra el poder i escriu En defensa pròpia, els millors articles periodístics escrits al XIX", recordava Torrents el 2012. Entre la seva obra dedicada a Verdaguer destaquen Verdaguer, un poeta per a un poble (Blume, 1980), un assaig pioner; Verdaguer. Estudis i aproximacions. (Eumo, 1995), i Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i en Gaudí (Proa, 2006), premi Carles Rahola d'Assaig.

Entre els reconeixements que va rebre hi ha també el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica (2007), la Medalla d'Or de la Ciutat de Vic (2009) i la Creu de Sant Jordi (2007).

Dimarts a les 15 h s’obrirà una sala de vetlla al Tanatori Ronda de Dalt de Barcelona, on tindrà lloc la cerimònia de comiat a les 17.30 h.