Mor la poeta i escriptora Renada-Laura Portet
Era una de les veus literàries nord-catalanes més importants
Poeta, dramaturga i lingüista especialitzada en onomàstica catalana rossellonesa, Renada-Laura Portet (Sant Pau de Fenollet, Occitània, 1927 - Elna, Catalunya Nord, 2021) ha mort als 94 anys. Renada-Laura Calmon-Ouillet, que era el seu nom real, va ser una escriptora total que va explorar molts camins en el món de la literatura. És autora de molts reculls poètics: Jocs de convit (1990), Una ombra anomenada oblit (1992), El cant de la Sibil·la (1994) i N'hom (2017), a més d'un gran nombre de llibres en prosa, com Castell negre (premi Víctor Català, 1981), L'escletxa (finalista del premi Sant Jordi, 1983), Rigau & Rigaud (finalista del premi Josep Pla de l'any 2002) i el recull de narracions breus Una dona t'escriu (premi Ramon Juncosa 2004). De la seva especialització en toponímia i onomàstica hi ha treballs com Els noms de lloc del Rosselló (premi Vila de Perpinyà 1981) o Toponímia rossellonesa (1983).
La filòloga Carme Pagès, a Renada-Laura Portet: La seva essència (2017), que inclou una antologia de poemes de Portet, destaca que a la seva poesia es flaira "l'olor d'herba mullada, olor sufocant, olor suau, fina olor, olor irritant, olor enrarida, olor aspra, olor de fruita, olor floral… penseu que seran gotes d'un destil·lat anímic, que ha passat per les serpentines d'una experiència vital intensa, olors que, definitivament, són la revelació, el descobriment de la seva condició, de la seva justificació, del seu plany, del seu punyent amor, que només pensa curar amb la figura literària".
A Perpinyà va treballar durant molts anys com a professora de batxillerat i d'universitat, i va ser directora del col·legi Comte Guifré, institut privat d'ensenyament secundari en llengua catalana. La seva última aparició pública va ser el 9 de juliol a la festa dels seixanta anys d’Òmnium a Elna. Entre moltes altres distincions va rebre les Palmes Acadèmiques amb el grau d'oficial, l'any 1988, i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el 2004.