Mor la pintora Maria Girona

BarcelonaMaria Girona, nascuda a Barcelona l'any 1923, va ser una de les pintores més destacades de la figuració crítica que es va desenvolupar durant la postguerra. Neboda del crític d'art Rafael Benet, Girona va estudiar a l'Acadèmia Tàrrega, on va conèixer Albert Ràfols-Casamada, amb qui va compartir una estada artística a París on tots dos acabarien de conformar el seu estil pictòric. Abans, a Barcelona, es va integrar en l'anomenat Grups dels Vuit, que completaven el poeta Jordi Sarsanedas, l'escultor Miquel Gusils, el músic Joan Comellas i els pintors Joan Palà, Ricardo Lorenzo i Vicenç Rossell, a més de Ràfols-Casamada.

Girona va participar l'any 1946 en una exposició col·lectiva dels Vuit a la galeria Pictòrica, i dos anys després en el Primer Saló d'Octubre a les Galeries Laietanes. En aquests primers anys va fer pintures, gravats, ceràmiques i xilografies, alhora que, tant ella com Ràfols-Casamada, treballaven buscant un llenguatge artístic realista, però no acadèmic. Aquest camí va culminar el 1965 en una exposició a la galeria Belarte del grup Estampa Popular, en què també també hi van participar Josep Maria Subirachs, Francesc Todó, Josep Guinovart, Esther Boix i Francesc Artigau, entre d'altres. I el 1967 va fundar l'escola de disseny i art Eina. L'estil de Girona, que partia d'un fauvisme on ressonava el cubisme, va evolucionar cap a formes sensibles i més tard al collage.

L'any 2010, pocs mesos després de la mort de Ràfols-Casamada, la galeria Tatiana Kourochkina va dedicar a tots una exposició comissariada per Victòria Combalia.

Paral·lelament a l'art, Girona va ser també molt activa en la lluita per la democràcia i la llibertat d'expressió. Va ser present en la 'caputxinada' del 1966 i en la tancada al monestir de Montserrat del 1970 contra el Procés de Burgos. També tots dos van pintar un mural en protesta al 1977 per la detenció d'Albert Boadella arran de l'estrena de 'La torna'.