Mor Pere Tapias als 70 anys

BarcelonaPere Tàpies ha mort aquest dissabte als 70 anys, a l'Hospital de Sant Pere de Ribes, a causa d'una malaltia del fetge, segons ha informat Catalunya Ràdio. Era músic, gastrònom i advocat, i sobretot curiós de mena. "El més interessant a la vida és no adormir mai el sentit de la curiositat", explicava fa un any Pere Tapias. De fet, una anècdota il·lustra dues de les seves passions. Recordava que, quan anava pels llocs a fer recitals, sempre hi havia gent que tenia "la santa paciència" d'esperar-lo i preparar-li una mica de sopar. Aquella consideració va fer que s'interessés per la cuina i al cap d'uns anys el menjar es va convertir en l'eix dels seus programes a la ràdio, sobretot de 'Tapias variades', l'espai que va presentar durant més de 20 anys a Catalunya Ràdio.

Nascut el 19 de maig del 1946, el vilanoví Pere Tapias (nom artístic de Joan Collell i Xirau) va debutar com a cantant als 18 anys. "Ben aviat vaig entendre que per explicar una història, un pensament o una idea, no em calia omplir 100 pàgines. Podria fer-ho amb unes quantes rimes servides amb uns acords que sonessin bé", deia. Dit i fet, el 1968 va publicar un disc amb les cançons 'La tia Maria' i 'El progressista'.

De bon principi, va mostrar un caràcter desenfadat i una bona dosi d'ironia, ben evident a 'El progressista'. Tenia un sentit de l'humor proper a la sàtira costumista que d'alguna manera podia connectar amb el de Quico Pi de la Serra, però sempre amb un somriure que s'adeia poc amb la seriositat que predominava en la Nova Cançó de finals dels 60.

Tot i no passar l'examen per entrar als Setze Jutges, de mica en mica Tapias va fer forat entre el públic, com va passar a les Sis Hores de Cançó de Canet el 1972. L'any següent va repetir al festival i va publicar el primer àlbum, 'Per a servir-vos', que incloïa cançons com 'Era tan bon home'. Va ser a partir de llavors que Pere Tapias va agafar volada com a cantautor amb discos com 'Si fa sol…' (1976), en què hi havia temes que serien molt populars com 'Antònia' i 'Li deien Johnny Castells', i sobretot '400 pendons' (1979), el disc de 'La moto', 'Rockengeneralitat' i 'Je t'aime mom non plus ultra' en què va col·laborar Francesc Burrull, que va repetir a 'Passeig del Carme' (1980).

Algunes de les seves cançons més conegudes van formar part de 'Xàndals i barretines' (1982), un àlbum enregistrat en directe que va suposar el seu cim d'èxit. El repertori d'aquest treball, amb peces com 'Passatges footingueros', 'Àngel de la guarda' i 'Amor integral', és un resum perfecte del Pere Tapias cantautor, ben dotat per al retrat humorístic de rima enginyosa i acords ben triats, i amb una mirada molt irònica a les misèries de la política.

Aquell mateix any va començar a treballar al circuit català del Televisió Espanyola. Tot i publicar el disc 'La mar de bé' el 1987, la música va anar quedant arraconada per la cuina i la ràdio, primer a Ràdio 4 i a partir del 1993 a Catalunya Ràdio amb el programa 'Tapias variades' i després amb una secció a 'El suplement'. Com a locutor radiofònic i televisiu, entre els anys 1983 i 1988 va presentar el programa 'Què vol veure?' al circuit català de TVE, on se servien imatges insòlites que responien a requestes dels espectadors. A Ràdio 4 hi va presentar programes de cuina com 'Afamats' i 'La Factoria'.

El 1993 va fitxar per Catalunya Ràdio i va debutar amb el programa 'Tapias variades', que acabarà sent icònic a l'emissora. Les seves últimes feines televisives van ser una sèrie de programes anomenats 'Tapias a la carta' per a diverses televisions locals de Catalunya. Va conrear també el periodisme escrit, com a col·laborador regular del diari 'Avui'. Tanmateix, no va deixar del tot la música. A més de cantar de tant en tant en els programes de ràdio, el 2001 va publicar el disc 'Les meves cançons' i va fer alguns concerts.

Més de taula que de fogons, com reconeixia ell mateix, Tapias també va dur la passió gastronòmica a llibres com 'Plats de festa' (1998), 'El plaer d'aprimar-se' (2001) i 'Cuines de Vilanova' (2003) i 'Taules i fogons' (2006). A més, va escriure llibres de poesia com el recent 'Poemes. On es desborda el sol', publicat per l'editorial vilanovina El Cep i la Nansa, recull de poemes que traspuen una manera mediterrània d'entendre la vida.

Molt implicat en la vida social de seva ciutat, sobretot en relació al Carnaval, Tapias, que va estudiar la carrera de dret, va ser nomenat Defensor del Ciutadà pel llavors alcalde de Vilanova i la Geltrú, Sixte Moral, i va exercir aquest càrrec entre el 2001 i el 2012.