Mor Paula Rego, l'artista que va revolucionar la representació de les dones

L'artista portuguesa Paula Rego, que va capgirar la representació tradicional de les dones en la pintura contemporània, ha mort aquesta matinada als 87 anys a casa seva a Londres, després d'una breu malaltia. Nascuda a Lisboa el 1935, amb les pintures i els dibuixos va investigar amb una atenció especial com les dones han organitzat espais de desobediència històrica davant els imaginaris culturals imposats des del patriarcat. El 2017, la Virreina Centre de la Imatge va exposar part de la seva obra a l'exposició Lèxic familiar, que prenia el títol de la novel·la homònima de Natalia Ginzburg. Era un recorregut per sis dècades de l’obra de Paula Rego: des dels dibuixos dels anys cinquanta fins a alguns projectes recents, sense oblidar les sèries dedicades a l’avortament, a les novel·les Jane Eyre de Charlotte Brontë i Misericordia de Benito Pérez Galdós, i les peces inspirades en la dramatúrgia de Martin McDonagh.

A les obres exposades a La Virreina hi havia una dona caracteritzada com un gos, que en lloc d’aparèixer com una figura confiada ensenyava les dents i pateix actes violents. També una sèrie de gravats de dones que bevien, creada per encàrrec d’un celler i un quadre on Prego es retratava a si mateixa com un mico, en una sèrie que recorda les pintures de Francisco de Goya, un dels seus referents històrics juntament amb José Gutiérrez Solana, William Hogarth i Honoré Daumier.

Actualment el Museu Picasso de Màlaga mostra una retrospectiva de l'artista en una gran exposició que es pot visitar fins a l'agost i és una de les artistes més destacades de l'exposició central de la 59a Biennal d'Art de Venècia, La llet dels somnis. "El treball figuratiu intransigent de Paula Rego obliga els espectadors a una confrontació directa amb les relacions humanes i les dinàmiques de poder social, sexual i emocional que sovint les defineixen –deia la curadora Madeline Weisburg amb motiu de la Biennal–. Les escenes domèstiques formalment complexes i carregades psicològicament de Rego, que poden ser tan tendres com angoixants, centren les experiències de les dones en un món modelat pel conflicte. A Paula Rego la va afectar profundament la dictadura de Salazar". Aleshores va abordar "l'opressió i la violència institucional cap a les dones sota la tirania política", i més endavant va fer un gir: "En el seu treball madur dels anys 90 i 2000, Rego entrellaça referències als contes de fades portuguesos, a les princeses de Disney i a la sàtira mordaç de Goya i Daumier amb elements autobiogràfics. La seva cèlebre sèrie Gos Dona, iniciada el 1994, retrata dones que es comporten i es posen com a gossos amb contorsions altament sexualitzades".

Rego qüestionava la societat que l'envoltava tant en les seves declaracions com en la seva obra i reclamava la necessitat d'alliberar-se de qualsevol autoritat. Pintava escenes d'alcoholisme, proxenetisme, prostitució, abandonament... i parlava obertament de l'avortament. Denunciava l'opressió i la manca de llibertat i els estereotips imposats.

L'artista va néixer sota la dictadura d'António de Oliveira Salazar, però els seus pares, antifeixistes, no van voler que es fes gran en un règim d'opressió i la van matricular a una escola de Kent (Anglaterra). Va estudiar pintura a la Slade School of Fine Art de Londres (1952-1956), i per això sovint s'ha parlat d'ella com una de les artistes de l'Escola de Londres al costat d'altres grans noms com Frank Auerbach. Al llarg de la seva trajectòria Paula Rego va representar tant Portugal com el Regne Unit en diferents ocasions. El 1990 va ser designada primera artista associada a la National Gallery de Londres. Al llarg de la seva carrera artística va ser distingida en moltes ocasions per institucions com la Tate Liverpool, el Reina Sofia de Madrid, el Museu d'Art Contemporani de Monterrey, la Pinacoteca de l'Estat de São Paulo i el Museu de l'Orangerie de París. El 2017 es va estrenar el documental Paula Rego, secrets and stories, dirigit pel seu fill, Nick Willing.