Dol per Elie Wiesel, veu de l'Holocaust jueu
El premi Nobel de la pau va morir ahir als 87 anys. Entre els seus llibres destaquen 'La nit', 'L'alba' i 'El dia', reunits al volum 'La trilogia de la nit'
Nova YorkElie Wiesel, premi Nobel de la pau el 1986 i una de les veus més eloqüents per descriure els horrors de l'Holocaust jueu, ha mort aquest dissabte a la casa de Nova York a l'edat de 87 anys.
La notícia ha estat difosa inicialment a Israel: el primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha qualificat Wiesel d'"artista de la paraula". "En la foscor de l'Holocaust, Elie Wiesel va ser un raig de llum i exemple d'una humanitat que creu en la bondat de l'ésser humà", ha afirmat Netanyahu. Per la seva banda, el governador de Nova York, Andrew Cuomo, ha recordat que Wiesel representa "el triomf de l'esperit humà davant la cara del mal". En un comunicat difós per la Casa Blanca, Barack Obama ha recordat l'autor com "la consciència del món" i una persona que "va canviar el món com un ciutadà del món més que aquells que ocupen càrrecs o tradicionals posicions de poder". La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha dit que Wiesel "va fer més que donar testimoni: va actuar". El president del Congrés Jueu Mundial, Ronald S. Lauder, l'ha descrit com "un home de veu suau" i que va transmetre un missatge "clar i directe".
El Consell Central dels Jueus a Alemanya ha afirmat en un comunicat que "malgrat que va perdre gairebé tota la seva família i malgrat tot el que va patir ell mateix, la seva tasca va estar dirigida a fomentar la pau i la reconciliació". El text, que està signat pel president del consell, també diu de Wiesel que "va donar a les víctimes de l'Holocaust una veu que es va sentir arreu del món. Les seves obres perduraran i transmetran a les generacions futures la necessitat de mantenir viva la memòria de l'Holocaust".
A Romania, el país natal de Wiesel, la notícia de la seva mort s'ha rebut amb tristesa. El president Klaus Iohannis ha afirmat que va ser un "un gran esperit que es va oposar a la tirania", que va donar "una alta lliçó de vida" a la tota la humanitat. "Amb la seva desaparició, tots hem perdut una de les veus més fortes contra l'oblit i el negacionisme", ha subratllat el mandatari.
El trauma de la Segona Guerra Mundial
Wiesel, nascut a la localitat romanesa de Sighet, va ser obligat a viure en un gueto a l'edat de 12 anys, juntament amb la seva família, i quatre anys després va ser traslladat al camp de concentració d'Auschwitz. Va passar després al de Buna Werke, que depenia d'Auschwitz, i juntament amb el seu pare, Shlomo Wiesel, va ser transportat al camp de Buchenwald, d'on va ser alliberat al final de la Segona Guerra Mundial.
Els horrors que va viure als camps nazis van ser la base de la seva obra més reconeguda, 'La nit', publicada originalment en francès el 1958 i que ha estat traduïda a 30 idiomes (en català està disponible a 'La trilogia de la nit', publicada a Columna l'any 2009).
"Elie Wiesel era més que un escriptor venerat. També va ser un mestre per a molts de nosaltres", ha afirmat en un comunicat Ronald S. Lauder, president del Congrés Jueu Mundial, que té la seu a Nova York. "Ens va ensenyar sobre els horrors d'Auschwitz. Ens va ensenyar sobre el judaisme, sobre Israel, i com no quedar en silenci davant de la injustícia", ha afegit Lauder.
Després de ser alliberat de Buchenwald –el pare, la mare i la germana petita van morir per la persecució nazi–, Wiesel va ser acollit en un orfenat de França, on es va reunir amb dues germanes grans que havien sobreviscut. Va estudiar a la Sorbona i va dedicar la vida a la literatura i el periodisme, funció que el va portar el 1949 a cobrir per un diari francès el sorgiment de l'Estat d'Israel.
L'any 1955, però, es va instal·lar a Nova York com a corresponsal a Nacions Unides i vuit anys després va adoptar la nacionalitat nord-americana, la primera que va tenir des que va començar la persecució nazi dels jueus.
El camí cap al premi Nobel de la pau
'La nit' va ser seguida per dues obres, 'L'alba' i 'El dia', que van formar una trilogia sobre l'Holocaust, però Wiesel va alçar també la seva veu contra genocidis com el de Ruanda o Bòsnia, l'apartheid sud-africà o la guerra bruta a l'Argentina.
Aquesta veu potent va fer que el 1986 rebés el premi Nobel de la pau, un guardó que li va ser concedit, segons el comitè que el va atorgar, perquè Elie Wiesel era "un missatger de la humanitat". Wiesel, ha afegit, "ha emergit com un dels més importants líders espirituals i guies en una etapa en què la violència, la repressió i el racisme continuen caracteritzant el món".
El seu activisme contra la violència el va compartir amb el món acadèmic, ja que va ser professor de diverses universitats de la costa nord-est dels Estats Units, inclosa Yale.
Segons el president del Congrés Jueu Mundial, quan Wiesel parlava "tenia alguna cosa a dir, i la gent l'escoltava".