Mor Nagisa Oshima, el director de 'L'imperi dels sentits'
El cineasta japonès va morir aquest dimarts als 80 anys. Va dirigir prop de 30 pel·lícules. 'Bon Nadal, Mr. Lawrence', amb David Bowie, va ser un altre dels seus títols més coneguts
BarcelonaNagisa Oshima, l'autor de 'L'imperi dels sentits', ha mort aquest dimecres als 80 anys a causa d'una pneumònia en un hospital de Kanagawa, al sud de Tòquio. Autor de prop de 30 pel·lícules, aquest cineasta està considerat com un dels més audaços i controvertits del Japó i com una de les figures més emblemàtiques de la 'nova onada' del cinema japonès, a banda de la projecció internacional que havia assolit en les darreres dècades. Oshima va néixer el 1932 i va estudiar Dret a la Universitat de Kyoto, on va destacar pel seu activisme d'esquerres i on va desenvolupar el seu interès per l'escriptura i el teatre. Als anys 60 es va consolidar com una de les figures més crítiques de la societat i la política japoneses del seu temps, que va denunciar amb cruesa a través dels personatges, sovint rebels o criminals, dels seus films. El passat novembre, els organitzadors del Festival de Cinema de Sant Sebastià van anunciar que li dedicaran una retrospectiva a la pròxima edició del festival.
El 1978, Nagisa Oshima va ser guardonat amb el Premi internacional del Festival de Cannes per 'L'imperi dels sentits'. Aquesta pel·lícula, que té un fort contingut sexual, va ser censurada al Japó i rebutjada al Festival de Cinema de Nova York.
La darrera pel·lícula de Nagisa Oshima, titulada 'Gohatto' ('Tabú'), data del 1999. El cineasta havia patit una hemorràgia cerebral que li va produir una paràlisi el 1996. Després d'un llarg procés de rehabilitació, va poder fer aquest film.
El 1961, amb 'La captura', va adaptar una novel·la de Kenzaburo Oé, i va col·laborara amb Luís Buñuel en un dels seus darrers films, 'Max, amor meu' (1986), protagonitzada per Charlotte Rampling.
A més del cinema, Oshima també va treballar a la televisió, on va dirigir una vintena de documentals des de mitjans dels anys 60 per poder tirar endavant la seva carrera cinematogràfica.