Mor el músic John Prine a causa del coronavirus

BarcelonaEl músic nord-americà John Prine ha mort aquest dimarts als 73 anys a Nashville a causa del coronavirus. Així ho ha confirmat la família a la revista Rolling Stone. Prine, un dels compositors més destacats del folk i el country, estava ingressat en un hospital des del 29 de març amb símptomes de covid-19.

"Se n'ha anat el meu heroi", ha dit Bruce Springsteen, que considerava Prine tot un referent. "Estem destrossats per la pèrdua de John Prine. En John i jo érem aquells nous Dylan als anys 70, i ell sempre va ser el paio més encantador del món. Un autèntic tresor nacional i un compositor per a la posteritat", ha afegit Springsteen recordant la dècada del 1970 en què Kris Kristofferson va escampar a tot arreu les virtuts de Prine.

Nascut a Maywood, Illinois, el 10 d'octubre del 1946, John Prine va debutar el 1971 amb un àlbum homònim en què el folk i el country eren els vestits musicals per a històries com la de la cançó Sam Stone, sobre un veterà del Vietnam addicte a l'heroïna, una temàtica fins aleshores gairebé invisible en la música nord-americana però ben real. Prine, com Springsteen poc després i també Steve Earle, retratava les classes treballadores en temps de crisis diverses, tant socials i econòmiques com existencials.

Aquell primer disc justifica tots els elogis que va rebre com a compositor de grans temes. De fet, cançons incloses en l'àlbum com Paradise, Hello in there, Angel from Montgomery i Spanish pipedream van ser interpretades per Johnny Cash, Carly Simon, Joan Baez, John Fogerty i John Denver, entre d'altres. Els discos Diamonds in the rough (1972) i Sweet revenge (1973) van completar una trilogia magnífica que va influir en diferents escoles del country i el rock. La seva poètica documentalista, sovint tocada per elements màgics i surrealistes, era única. No va arribar a ser tan popular com altres companys de generació, però sí molt influent i admirat. De fet, va continuar sent un referent per a les diferents generacions de músics sorgides tant des del country com des dels estils més alternatius associats a l'anomenada Americana.

Bruised orange (1978) i Pink cadillac (1979) van culminar la primera etapa de Prine, aleshores ja decidit a seguir un camí propi al marge dels plans de les grans discogràfiques. Ho va aconseguir el 1984 amb Aimless love, que ja va publicar en un segell propi, Oh Boy Records, on va editar la resta de la discografia, que inclou àlbums com The missing years (1991), guardonat amb un premi Grammy a millor disc de folk contemporani, i In spite of ourselves (1999), un magnífic disc de duets compartit amb Lucinda Williams, Emmylou Harris, Iris DeMent i Trisha Yearwood, entre d'altres. Va ser en aquella època, a finals dels 90, quan Prine va patir un càncer al coll que va afectar la seva manera de cantar. Tanmateix, va continuar treballant i publicant àlbums tan sòlids com Fair & Square (2005), també reconegut amb un Grammy.