Mor el músic Amadeu Casas als 66 anys
El guitarrista barceloní va ser un referent del blues a Catalunya
BarcelonaEl músic Amadeu Casas ha mort aquest dissabte als 66 anys, segons confirmen fonts pròximes al guitarrista barceloní. Casas va ser un dels grans referents del blues fet a Catalunya, tant al capdavant de formacions com Blues Messengers, Blues Reunion, Slide Company i Tandoori Lenoir com col·laborant amb músics com Quico Pi de la Serra, Big Mama Montse i August Tharrats, entre molts d'altres.
El segell personal d'Amadeu Casas com a guitarrista, capaç d'endinsar-se en el blues rural primigeni i alhora en el blues elèctric de Chicago, el va convertir en pal de paller de l'escena blues catalana des dels anys 80, quan la Cova del Drac s'havia convertit en un punt de trobada per a músics amb la mateixa inquietud per la màgia dels dotze compassos. S'hi va consolidar, per exemple, l'Harmonica Zumel Blues Band, on compartia passió amb Vicente Zumel, Carlos Segarra, Big Mama, Ricard Gili, Ricky Sabatés i August Tharrats, entre d'altres. D'aquella aventura en queda com a testimoni el disc Strato blues (1988) i el record de molts vespres i moltes nits.
De la seva pulcritud amb la guitarra també en dona fe la manera de tocar amb el trio de Quico Pi de la Serra, amic, company i còmplice musical amb qui va fer infinitat de concerts, també durant aquest 2020 pandèmic. Igualment memorable era el treball amb el pianista August Tharrats. La llista de col·laboracions d'Amadeu Casas va més enllà de l'àmbit estrictament jazzístic i inclou noms com Joan Manuel Serrat, Roger Mas, Gerard Quintana i Jordi Batiste. Fins i tot va compartir amb Sanjosex una magnífica adaptació al català del tema Ain’t no sunshine de Bill Whiters per al disc de La Marató de TV3 del 2013. Una de les últimes col·laboracions de Casas va ser en el disc que acaba d'enregistrar la cantautora tortosina Montse Castellà.
Impulsor del blues
A finals dels 80, Amadeu Casas va impulsar els Blues Reunion, novament un projecte compartit amb músics com Big Mama i August Tharrats, a més de Víctor Uris, Santi Ursul i Caspar St. Charles. Després va fundar Blues Messengers, el grup que va acompanyar Big Mama Montse i amb el qual va enregistrar discos com Blues, blues, blues (1993). Encara va fundar un altre supergrup, Tandoori LeNoir.
La discografia d'Amadeu Casas com a líder va començar amb Blues a go-go (1997). Més endavant van arribar Estrictament personal (2003), Strollin band (2006), Blue machine (2008), Matèria orgànica (2021) i Lo gaiter de la Muga (2013), un àlbum dedicat a la poesia de Carles Fages de Climent i en el qual van col·laborar Quico Pi de la Serra, Pascal Comelade, Enric Casasses, Pol Farell, Elena Gadel, Pep Pascual, Toni Pagès i Matías Míguez. Els últims treballs discogràfics van ser el directe Pocket concerts (2015), a trio amb August Tharrats i Nono Fernández; Early blues moods (2015), amb Miriam Swanson; el recopilatori Set (2016), i l'homenatge a BB King The King is gone (2016). El 2018 va dedicar un blues als polítics catalans presos i exiliats titulat Llibertat captiva, enregistrat a la presó Model de Barcelona.