Mor Miquel Fuster, el dibuixant de la vida al carrer
Després d'anys vivint sense llar, va explicar la seva experiència a l'aclamat còmic 'Miguel, 15 años en la calle'
BarcelonaEl dibuixant Miquel Fuster ha mort als 78 anys a Barcelona, segons informa la Fundació Arrels, ja que era membre del seu patronat. Fuster va ser una figura clau per divulgar la realitat de les persones sense llar, que va explicar en primera persona a la novel·la gràfica Miguel, 15 años en la calle, una crònica dibuixada dels seus anys vivint al carrer. El còmic va aparèixer el 2010, quan Fuster ja vivia en un pis gràcies a la Fundació Arrels, que el va ajudar a recuperar-se. Aplaudida per la seva cruesa i traç expressiu, Miguel, 15 años en la calle va tenir continuïtat amb dues obres més: Llorarás en la calle cuando nadie te vea i Barcelona sin mí, que estan recopilades a Miguel, 15 años en la calle. Obra completa (Norma Editorial).
Als 16 anys, després d'estudiar a l'Escola Massana, Fuster va entrar a Bruguera i va treballar al segell Creaciones Editoriales fent encàrrecs per a l'estranger. Després es va especialitzar en còmic romàntic a l'agència més important dels anys 60 i 70, Selecciones Ilustradas, i als 80 va començar a treballar per a l'agència internacional de Norma. A finals dels 80 es va separar de la dona, la feina va començar a escassejar, el seu pis es va incendiar i va començar a beure. "La immobiliària em va oferir diners perquè el deixés, però eren pocs –explicava el 2018 a l'ARA–. Me’ls vaig polir en dos dies i em vaig quedar al carrer". S'hi va estar 15 anys, al carrer, primer als bancs i parcs de la ciutat i després als boscos de les Planes. El pitjor, deia, era el fred: "És terrible. Se’t fot dins i no hi pots fer res". Al carrer va patir diverses agressions, i una d'especialment greu que gairebé el deixa cec.
El 2003 va entrar a viure en un pis tutelat gràcies a la Fundació Arrels. La condició, però, era deixar l'alcohol. "Quan em van trobar, jo estava molt debilitat, pesava 42 kg –recordava–. Els vaig dir que només deixaria de beure si podia pintar, en comptes de fer algun dels tallers que oferien. Més tard em van suggerir que obrís un blog amb els dibuixos que feia sobre la meva experiència al carrer". Els dibuixos d'aquell blog van ser l'embrió de Miguel, 15 años en la calle, que acabaria guanyant el premi del públic del Saló del Còmic de Barcelona i una menció d'honor al Premi Serra i Moret al Civisme.