Mor Lou Reed, llegenda de la música i pioner del rock alternatiu, als 71 anys
El cantant, que va passar per un trasplantament de fetge el juny passat, ha mort aquest diumenge, segons ha anunciat la revista 'Rolling Stone' i ha confirmat el seu representant a 'The Guardian'
BarcelonaEl compositor i músic Lou Reed (Freeport, 1942) ha mort aquest diumenge, segons ha avançat la revista 'Rolling Stone' i ha confirmat després a 'The Guardian' el representant del músic. El juny passat havia estat operat d'un trasplantament de fetge. És una llegenda de la música, i està considerat el pare del rock alternatiu. Va començar la seva carrera fundant The Velvet Underground als anys 60 i després han vingut 50 anys de carrera en què ha modelat el rock per diversos camins i en solitari.
A la Universitat de Syracuse es va introduir en la poesia i es va aficionar al free jazz i la música experimental. A Nova York va treballar escrivint cançons per a una discogràfica. Va fundar The Velvet Underground amb John Cale, Sterling Morrison i Maureen Tucker, i va introduir en el rock temàtiques com ara el sexe i les drogues, tractades sense massa aparell metafòric. Musicalment, van aprofitar les dissonàncies i l'acoblament del so com a elements expressius amb els quals van desenvolupar un nou llenguatge musical, que en el seu moment no va tenir la repercussió que mereixia. La banda es va desfer als anys 70, però ha mantingut la reputació de grup de referència en la cultura underground amb temes com 'Heroin', 'Rock and Roll', 'I'm waiting for the man' i 'Sweet Jane'.
El 1972 va iniciar la carrera en solitari amb 'Lou Reed' i al cap de pocs mesos va publicar el segon, 'Transformer', produït per David Bowie. En aquest disc hi apareixia 'Walk on the wild side', una de les seves cançons més populars i versionades, juntament amb himnes de glam-rock com 'Vicious' i la meravellosa balada 'Perfect day'. Tot just un any després, el 1973, va publicar 'Berlín', un dels àlbums més esfereïdors de la història del rock i un dels cims de la narrativa poètica de Reed.
Posteriorment va editar treballs com ara el polèmic 'Metal Machine Music' (1975) –un garbuix de sorolls amb el qual tancava el seu contracte discogràfic–, 'Coney Island baby (1975), 'Street hassle' (1978) i 'New sensations' (1984). 'New York' (1989) va suposar un gran punt i a part després d'abandonar les drogues i recuperar sonoritats més estripades. El 1990 va publicar un tribut a Andy Warhol, 'Songs for Drella', juntament amb John Cale, antic company a The Velvet Underground –la banda es va reunir el 1993 per oferir un concert al Festival de Glanstonbury, quan les noves generacions ja feia temps que havien reconegut la importància de la banda. Després vindrien 'Magic and loss' (1992) i 'Set the twilight reeling' (1996). El 2003 va estrenar l'espectacle teatral 'Poe-try' sobre textos d'Allan Poe.
El 2007, amb Patti Smith i la seva parella, Laurie Anderson, van recitar a Nova York grans poetes catalans del segle XX en un espectacle titulat 'Made in CataluNYa'.