Mor als 90 anys Chuck Berry, pare fundador del rock

BarcelonaEstava a punt de treure disc. Després de 38 anys sense cap nou treball, en fer els 90 l'octubre passat Chuck Berry havia anunciat que aquest 2017 veuria la llum un àlbum d'estudi amb material inèdit. El material, de fet, ja estava enregistrat. Però Chuck Berry, per a molts el pare del rock'n'roll, no el podrà presentar. La llegenda del rock'n'roll va morir ahir a casa seva, als afores de Saint Louis, a Missouri.

La mort la van confirmar fonts policials, que van rebre una trucada d'emergència poc abans de les 12.45 h (hora de la franja central dels Estats Units). Després d'intentar reanimar el cantant i compositor, es va certificar la mort de Charles Edward Anderson Berry Sr. una mica abans de les 13.30 h.

Nascut a Saint Louis mateix (1926), en una família de classe mitjana, Chuck Berry va deixar per a la història del rock peces com 'Maybellene' (1955), 'Roll over Beethoven' (1956), 'Rock and roll music' (1957), 'Sweet little sixteen' (1958), 'Johnny B. Goode' (1958) i 'You never can tell' (1961): aquestes dues cançons va aconseguir una nova vida gràcies a ser incloses en pel·lícules com 'Retorn al futur' i 'Pulp fiction' a les dècades dels 80 i dels 90, respectivament. Amant de la música des de ben petit, Berry va tenir una infància complicada, amb tres anys d'internament després de ser acusat i sentenciat per un robatori d'armes. En sortir del reformatori va entrar a treballar en una planta d'automoció, mentre seguia el seu camí musical amb actuacions. El punt d'inflexió va ser un viatge el 1955 a Chicago, on va conèixer Muddy Waters i va entrar en contacte amb el món discogràfic; aquell mateix any enregistraria 'Maybellene'.

Va gravar gairebé una setantena de discos entre treballs d'estudi, directes i recopilatoris, i d'ell John Lennon en va dir: "Si mai voleu canviar el nom al rock'n'roll, digueu-n'hi Chuck Berry". Keith Richards ho va detallar més: "Chuck Berry va ser sempre l'epítom de com tocar 'rhythm'n'blues', de com tocar rock'n'roll. Ho feia bonic i sense esforç, i el seu 'timing' era la perfecció.

Entre els grups que van versionar algun dels grans èxits de Berry hi ha els Beatles, David Bowie, els Rolling Stones i Elvis Presley.