Mor la llegenda del country Kris Kristofferson als 88 anys
El cantautor va guanyar el Globus d'Or per 'Ha nascut una estrella' i va participar en una setantena de pel·lícules
BarcelonaLa música country ha perdut una de les seves llegendes. Kris Kristofferson, creador de temes com Help me make it through the night o Me and Bobby McGee, popularitzada per Janis Joplin, va morir aquest dissabte als 88 anys a la seva casa de Hawaii. El músic també va fer carrera com a actor i va treballar amb directors com Sam Peckinpah, Martin Scorsese i Michael Cimino, entre d'altres, i va guanyar un Globus d'Or com a millor actor per Ha nascut una estrella (1976), que protagonitzaven ell i Barbra Streisand. El 2017 va actuar a Barcelona presentant el seu disc The cedar creek sessions.
Definit per la revista Rolling Stone com "un dels millors compositors de tots els temps", Kristofferson va néixer el 1936 a Brownsville, Texas, i era fill d'un general de la força aèria dels Estats Units. Després de graduar-se a la universitat en literatura es va unir a l'exèrcit el 1960 i va estar uns anys a la República Federal d'Alemanya, on va completar la seva formació militar abans de renunciar a l'exèrcit i marxar a Nashville per convertir-se en cantant.
La seva carrera va començar a enlairar-se el 1969 quan Johnny Cash el va convidar a cantar amb ell al Festival de Newport i el va portar al seu programa televisiu; abans, Kristofferson s'havia presentat a casa de Cash amb un helicòpter de la Guàrdia Nacional –havia après a pilotar a l'exèrcit– per ensenyar-li les seves cançons. El 1985, Kristofferson i Cash van formar el supergrup de country The Highwaymen amb Waylong Jennings i Willie Nelson; el grup va gravar tres àlbums, però no va sobreviure a les morts de Jennings i Cash.
Kristofferson va escriure la cançó Me and Bobby McGee mentre treballava al Golf de Mèxic; primer la va gravar Roger Miller el 1969, però va ser la versió estripada i visceral de Janis Joplin la que es va convertir en un clàssic del rock. Altres clàssics d'aquesta època són Help me make it through the night –guanyadora del Grammy a la millor cançó country–, que va aparèixer al primer disc de Kristofferson però que va ser popularitzada en una versió de Sammi Smith; la cançó sobre la ressaca Sunday mornin' comin' down, que van interpretar també Ray Stevens i Johnny Cash; The taker, gravada per Waylong Jennings; i For the good times, que va fer popular Ray Price.
El músic va entrar al Saló de la Fama dels compositors el 1985 i al Saló de la Fama de la Música Country el 2004, i deu anys després va guanyar un Grammy honorífic per tota la seva trajectòria. Tot i que va brillar més com a compositor que com a intèrpret, en la seva veu gastada i aspra hi ressonava una vida viscuda a fons, una veritat emocional que donava un caliu especial a les seves cançons. "Soc un compositor, i mai no hauria cantat si no es tractés de les meves pròpies cançons –explicava a l'ARA el 2013–. Penso que per això s'accepta. I hi ha altra gent que les canta molt millor que jo!"
La carrera cinematogràfica
El cinema no va ser només una diversió per a Kristofferson, sinó una carrera paral·lela amb molta repercussió, especialment durant la dècada dels 70. Un dels seus primers treballs va ser The last movie (1971), l'obra de culte de Dennis Hopper, però va ser Sam Peckinpah qui el va convertir en estrella cinematogràfica amb Pat Garrett i Billy el Nen (1973), on també actuava Bob Dylan. "Per a mi fer cinema és com actuar dalt d'un escenari, és deixar-se anar –explicava a l'ARA–. Sempre m'ha semblat el mateix procés de lligar el teu talent amb la veritat, de tractar de ser tan real com puguis".
Kristofferson va ser l'interès romàntic d'Ellen Burstyn a Alice ja no viu aquí (1974), de Martin Scorsese, i el cantant en hores baixes que s'enamora de Barbra Streisand a Ha nascut una estrella (1976). Amb Peckinpah va repetir a Porteu-me el cap d'Alfredo García (1974) i Convoy (1978), i el 1980 va tancar l'era daurada del New Hollywood amb Les portes del cel, el clàssic de Michael Cimino. Altres papers destacats de dècades posteriors són els de la minisèrie Amerika (1987), el drama de John Sayles Lone star (1996) i el remake d'El planeta dels simis que va fer Tim Burton el 2001.
"La primera vegada que vaig veure el Kris actuar em vaig adonar que era algú especial –ha escrit Barbra Streisand al seu compte d'Instagram–. Tocant descalç la guitarra, semblava la millor opció per a un guió que estava escrivint: Ha nascut una estrella. En el meu últim concert el 2019 a Londres, vaig demanar al Kris que pugés a l'escenari a cantar amb mi Lost inside of you, el nostre duet d'Ha nascut una estrella. Va ser tan encantador com sempre, i el públic el va ovacionar. Va ser una alegria veure'l rebre el reconeixement i l'amor que tant mereixia".