Mor la lingüista Carme Junyent, tota una institució en defensa del català

BarcelonaGran experta en l’estudi de la diversitat lingüística i pilar insubornable en la defensa de la llengua catalana, mestra de mestres i divulgadora incansable, la filòloga Carme Junyent Figueras (Masquefa, Anoia, 1955) ha mort aquest diumenge als 68 anys a causa d’un càncer. La cerimònia de comiat pública serà dissabte que ve a la Sala Polivalent de Masquefa.

Junyent era experta en llengües africanes i es va especialitzar en idiomes amenaçats. Això li va servir per poder explicar la diversitat lingüística de Catalunya, per entendre les llengües de la immigració i per alertar del perill de substitució lingüística del català si no s'actuava immediatament des de tots els fronts, com va defensar al seu polèmic El futur del català depèn de tu, coescrit amb Bel Zaballa (La Campana, 2020). Aquí la Junyent científica hi feia també d'activista del català, que en realitat són les dues facetes que defineixen la seva vida i obra. Per això va rebre el 2019 la Creu de Sant Jordi, per "la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món". També estava en procés d'ingressar a l'Institut d'Estudis Catalans.

Carme Junyent va exercir de lingüista i professora de la Universitat de Barcelona després de forjar-se com a filòloga també a Alemanya i als Estats Units. Les seves investigacions han anat vinculades sobretot a l'antropologia lingüística, amb la creació del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), que porta un inventari de les llengües que es parlen a Catalunya, i títols com Les llengües del món (1989) i Vida i mort de les llengües (1992).

Sobretot les últimes dues dècades, la professora va decidir sortir de la universitat i ha tingut una gran presència en el debat públic sobre els principals temes candents que afecten la llengua. N'és una mostra el seu article pòstum, publicat a Vilaweb, mitjà on feia col·laboracions periòdiques. Es titula Morir-se en català i hi explica com ha viscut l'atenció hospitalària mentre estava malalta. "Tota la vida he lluitat perquè la gent es pogués morir en català i ara que em tocava a mi he de ser conseqüent". "La primera reflexió ètica: quina llengua s’ha d’emprar preferentment, la del pacient o la del metge?", hi planteja. "Els professionals de la medicina, i molt especialment els formadors, haurien de tenir clar que la llengua forma part del tractament", avisa a les autoritats.

Compromesa i a contracorrent

Persona sàvia i amb gran capacitat oratòria, Junyent va defensar sempre opinions fermes i incòmodes, sovint a contracorrent. Des dels anys 90 va alertar que l'ensenyament de català a les escoles estava deixant de donar bon rendiment quan la immersió semblava un sistema inqüestionable: "Tots els esforços que es van fer a l’ensenyament primari amb la immersió, a secundària no es van fer igual, i la llengua de l’ensenyament segueix sent una opció del professor", deia. "No és que la immersió no funcioni, és que el sistema funciona com si no hi hagués immersió", havia afirmat a l'ARA. Era lúcida i vehement sense aixecar mai la veu.

També va ser directa en entomar la sentència del 25% de castellà a les aules: "M'agafaria al 25% del castellà per salvar el català", deia. Després d'anys de denunciar la manca de reacció política, quan se li va demanar ajuda per millorar el català en l'ensenyament es va arromangar: el març del 2022 va ser nomenada presidenta del Consell Lingüístic Assessor del Govern, amb el qual van idear fins a 50 mesures per revertir la situació del català a les aules, algunes de les quals s'han aplicat, com les proves de nivell al professorat.

Llenguatge inclusiu

Una altra posició singular va ser, en el període del Procés, defensar que no caldria que una Catalunya independent tingués cap llengua oficial, ni català ni castellà. Ella volia trencar la idea monolítica que a un estat li toca una sola llengua, perquè "avui dia arreu del món hi ha gent que té com a primera llengua una que no és l’oficial", deia per exemplificar que hi ha altres mesures per garantir que es parli un idioma. La seva capacitat de suscitar debat i de contraposar idees també la traslladava als llibres, amb títols com El català, la llengua efervescent: 77 visions sobre el terreny (Viena, 2021).

Els últims anys va posicionar-se de forma contundent sobre el llenguatge inclusiu. El 2010 va organitzar la jornada Visibilitzar o marcar: repensar el gènere en la llengua catalana per debatre sobre els desdoblaments masculí i femení que començaven a envair la llengua. Allò va ser l'origen del llibre col·lectiu Visibilitzar o marcar (Empúries, 2013). Ella defensava el masculí genèric com a inclusiu del femení. Més recentment va tornar a reobrir la polèmica sobre el llenguatge inclusiu i feminista amb el llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou (Eumo, 2021), en què afirmava que "la idea que si canviem la llengua canviarà el món és una fal·làcia".

I, tanmateix, Carme Junyent vivia com si pogués canviar-lo: "Jo no em sento angoixada, perquè encara som a temps de revertir la situació [del català]. De fet, per això treballo". Junyent pretenia convèncer "el 70% d'indiferents" per poder millorar l'ús del català, comptant que ja hi ha un "15% de militants" i el "15% d’hostils" amb els quals no cal perdre el temps: "Un 70% és molta gent i amb aquesta sí que pots aconseguir canvis. Tenim molt camp per córrer", assegurava. I així, amb el seu exemple de franquesa, compromís i convicció inalterable, tal com ella ha guanyat la batalla de poder morir-se en català, és com pretenia recuperar l’esplendor d'una de les llengües que tant estimava, la que més estimava.

Mestra i influent

Les mostres de condol han estat immediates per part de personalitats de tots els camps, que en destaquen la seva llibertat de pensament, els seus principis i la seva capacitat de lluita.