Mor l'escriptor uruguaià Eduardo Galeano

BarcelonaL'uruguaià Eduardo Galeano ha mort als 74 anys a Montevideo. Escriptor i periodista, és conegut principalment per l'assaig 'Las venas abiertas de América Latina' (1971), una obra on denunciava l'explotació a què havia estat sotmès el continent, des de la colonització europea del segle XIV fins al posterior imperialisme del segle XX i arribant als anys 70, quan el va publicar. El llibre el va convertir en un paladí de l'esquerra llatinoamericana, en una època en què països del continent anirien patint dictadures militars, i va servir d'argumentari als moviments revolucionaris, fins al punt que va ser prohibit a l'Argentina, Xile, Brasil i Uruguai. Galeano tenia 31 anys quan va escriure la 'Bíblia Llatinoamericana'. Passats els anys, no se'n retractava, però sí que en rebaixava el to i es desmarcava dels discursos "de l'esquerra tradicional" a El País: "Va intentar ser una obra d'economia política, només que jo no tenia la formació necessària". "No me'n penedeixo d'haver-lo escrit, però és una etapa superada, per a mi"; va dir.

Després del cop d'estat a l'Uruguai l'any 1973, Galeano va marxar a l'Argentina, d'on més tard va haver de fugir perseguit pel règim dictatorial a causa de la seva participació en moviments marxistes. Finalment es va exiliar a Barcelona, on va escriure la trilogia 'Memoria del fuego', publicada entre 1982 i 1986 i on narra la història de l'Amèrica Llatina, des dels mites precolombins fins als anys 80. Aquesta reconstrucció de la identitat llatinoamericana lluny de les versions oficials, conté història i crítica i és un exemple de la seva literatura. Va tornar a l'Uruguai el 1985.

Cronista de llatinoamèrica

L'escriptor havia començat la carrera exercint de periodista als anys, a la revista 'Marcha' (1960-64), que comptava amb plomes com Mario Vargas Llosa, Mario Benedetti, Manuel Maldonado Denis i Roberto Fernández Retamar. Fins al final, tots els seus articles sempre han tingut un marcat to polític. També els seus llibres, inserits en el gènere de la crònica literària, la ficció basada en fets reals o la novel·la històrica.

Ha estat un dels grans cronistes de la realitat llatinoamericana. Quan va tornar a Montevideo va fundar l'editorial El Chanchito i publicava una columna diària. A 'La canción de nosotros' (1975) abordava un tema tan delicat com la lluita armada dins dels entorns populars i burgesos i a 'Días y noches de amor y de guerra' (1978) novel·lava les dictadures argentina i uruguaiana i hi mostrava la violència i l'opressió al costat dels amics, els amors i els paisatges pels quals val la pena viure.

L'any 2010 va rebre el Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán en la categoria de periodisme esportiu per 'El fútbol a sol y a sombra' (1995).