Mor Lee 'Scratch' Perry, llegenda de la música 'reggae' i el 'dub'
El jamaicà, que tenia 85 anys, deixa un llegat de gairebé un centenar de discos
Barcelona"No li pots discutir res, a en Lee Perry: és el Salvador Dalí de la música –deia el guitarrista Keith Richards l'any 2010–. És un misteri absolut. El món és el seu instrument, només cal que l'escoltis". El músic i productor jamaicà ha mort als 85 anys deixant un dels llegats discogràfics de música reggae i dub més esponerosos del segle XX i les dues primeres dècades del segle XXI, format per gairebé un centenar de discos.
Nascut el 1936 a Kendal, al nord-oest de Jamaica, Rainford Hugh Perry es va endinsar al món de la música reggae gràcies a Clement Coxsone Dodd, propietari de l'emblemàtic segell Studio One Records. Va començar com a assistent, caçatalents i discjòquei, però de seguida va provar sort amb les primeres gravacions. Va incloure Scratch entremig de Lee Perry a partir de l'èxit d'un dels primers temes, The chicken scratch, del 1965. A partir d'aquí, se'l va conèixer sempre més com a Lee Scratch Perry.
Una figura única i estrafolària
La relació amb Dodd va acabar malament i això va permetre que Perry bategés el seu primer grup The Upsetters, la paraula amb què el propietari de Studio One el definia, upsetter (empipador). Discos com Return of Django (1969) i Clint Eastwood (1970) –inspirats, en part, pels spaghetti westerns– van col·locar el grup a primera fila. El caràcter complicat de Perry –va tenir problemes també amb Bob Marley and the Wailers i amb un altre productor llegendari, Joe Gibbs– va fer que el 1973 es dedicís a fundar el seu propi estudi musical, Black Ark, des d'on va experimentar amb les possibilitats del sample i es va convertir en un dels pioners del dub, una variant del reggae en què abunden les reverberacions, l'èmfasi en els sons greus i la repetició (o distorsió) de les lletres. D'aquesta etapa destaquen discos com Super ape (1976) i Roast fish collie weed & corn bread (1978).
Una dècada després de fundar Black Ark, Lee Scratch Perry va cremar la discogràfica perquè estava convençut que estava posseïda per esperits malignes. Tot i això, mai no va deixar de gravar per a multitud de segells: Island, Trojan, VP Records, Megawave, Rohit i Ariwa són alguns dels llocs on van aparèixer discos com Dub take the voodoo out of reggae (1996), Jamaican E.T. (2002) i Repentance (2008). En podia arribar a publicar dos o tres cada any, ja fos en solitari o col·laborant amb Mad Professor, The Clash, els Beastie Boys, Max Romeo i The Orb.
El documental The Upsetter, narrat per Benicio del Toro, va contribuir a recuperar la seva figura, única i controvertida, el 2011. L'aspecte de Perry era tan estrafolari com alguna de les seves declaracions. Vestit de colors llampants, amb multitud de penjolls al voltant del coll i polseres als canells i els cabells tenyits sovint de colors fosforescents, el músic assegurava que era "un extraterrestre vingut d'un altre planeta" i que vivia "a l'espai exterior". "A la Terra només hi soc de passada", deia.
