Mor l'actor italià Bud Spencer als 86 anys

BarcelonaEl seu nom era Carlo Pedersoli (Nàpols, 1929), però passarà a la història del cinema italià amb el sobrenom de Bud Spencer, per la seva afició a les cerveses Budweiser i a l'actor Spencer Tracy. La mitja taronja de Terence Hill (Mario Girotti), amb qui havia interpretat diversos 'westerns' còmics memorables per les seves clatellades i humor blanc, ha mort als 86 anys.

Amb una presència física imponent, Bud Spencer era en realitat un gegant bo. El personatge de cor calent i mà de ferro que va fer riure diferents generacions d'italians, catalans i europeus, amb cintes com 'Li deien Trinidad' (1970) i la seva seqüela, o amb 'Vinga nois, més fort! (1972), 'Dos superpolicies' (1976) i 'Parell i senar' (1978), entre altres, feia gala d'instints primaris i força bruta, i Hill, d'atractiu i audàcia. "Ell actuava i jo simplement atonyinava, aquest és el motiu pel qual no ens vam barallar mai", explicava en una entrevista a 'El País' l'any passat. "Mai hi va haver xoc d'egos perquè ell era un actor preparat, i jo no. Sempre vaig ser un principiant", admetia.

Va debutar al cinema en un film de Hollywood fent de guàrdia pretorià a 'Quo vadis' (1951). Després de canviar-se el nom, el 1967, entra al món del 'western' amb 'Dios perdona... Yo no' (1967), i aviat assoleix els seus principals èxits, 'Els quatre bergants' i 'Li deien Trinidad', que precedirien 15 pel·lícules més amb Terence Hill. En total, Bud Spencer en va rodar mig centenar, també 'thrillers' com 'Cuatro moscas sobre terciopelo gris', de Dario Argento (1971), drames de denúncia com 'Turín negro' (1972) i cinema d'autor amb Ermanno Olmi.

Va seguir treballant al cinema fins a principis dels anys 80. Als 90 encara va tenir ressò gràcies a la sèrie de televisió 'Extralarge'. Però malgrat el gran èxit popular, Bud Spencer i Terence Hill van aconseguir pocs reconeixements de la professió, fins que el 2010 van rebre el David de Donatello a la seva trajectòria.

Una biografia polièdrica

Abans d'actor, Bud Spencer va ser nedador. Va ser el primer italià a nedar els 100 metres lliure en menys d'un minut i va ser set vegades campió d'Itàlia. Va formar part de l'equip olímpic el 1952 i el 1956. I també va ser jugador professional de waterpolo. Paral·lelament es va llicenciar en dret. En els estudis i els idiomes, també era brillant.

Però és que la seva biografia és una mina. Ho explicava als seus llibres de memòries; el darrer, 'Lasciatemi passare'. En el seu periple amb la família per Sud-amèrica, d'adolescent, on havien marxat després de la Segona Guerra Mundial, va ser bibliotecari a Buenos Aires, adjunt d'ambaixada a l'Uruguai, obrer a la carretera Panamericana i venedor de cotxes a Caracas.

Va ser el seu sogre, el productor de 'La dolce vita' i 'Don Camillo', Giuseppe Amato, qui li va suggerir que fos actor. Després de rodar 'Vinga nois, més fort!' es va fer pilot d'helicòpter i avió i va fundar una empresa de transports, Mistral Air, el 1984. També va fer negoci en el món de la roba per a canalla. Va registrar diverses patents. Va escriure guions per a les seves pel·lícules i el 2005 va entrar en política de la mà de Sílvio Berlusconi per Forza Italia, però no va sortir escollit.