Mor l'escriptor Jordi Cussà, una ànima lliure que va trencar esquemes

L'escriptor berguedà Jordi Cussà (Berga, 1961) ha mort als 60 anys. Cussà patia una afecció respiratòria però continuava treballant: estava fent el guió d'una novel·la gràfica sobre la seva novel·la Cavalls salvatges amb el dibuixant i humorista gràfic Jaume Capdevila, Kap, havia acabat una nova novel·la, Les muses, i estava immers en un recull de contes i un llibre de poesia. "Estava en un moment molt dolç i important de la seva obra, encara tenia moltes coses a fer, amb nosaltres estava preparant un recull de contes inèdits i una obra poètica de dotzets", diu l'escriptor, poeta i editor de L'Albí Jaume Huch. Al setembre li havien de donar el premi Serra d'Or pel seu últim llibre, El primer emperador i la reina Lluna (Comanegra).

Cussà va debutar l’any 2000 amb Cavalls salvatges –l'autor estava a punt de fer 40 anys–, i des d'aleshores havia publicat una desena de títols més. Paral·lelament, havia traduït una setantena de llibres de l’anglès. "Cavalls salvatges va ser un punt d'inflexió per a Cussà, estava encara sortint del túnel fosc de l'addicció i va ser un estímul molt important", explica Huch. Cussà va superar l'addicció a l'heroïna tot sol. "Es va aïllar en una masia ruïnosa. Hi vivia tot sol i es va autoimposar la condició de no baixar mai al poble, on hi havia gent que li podia aconseguir droga, la mateixa voluntat que va demostrar en aquell moment és la que el va impulsar a escriure novel·les, contes i poesies extraordinaris", diu l'escriptor Matthew Tree.

Cavalls salvatges, com va explicar Cussà, és un homenatge a les víctimes mortals de les drogues i a les seves famílies i reflecteix l'addicció que va marcar els anys de joventut de l'autor. En aquesta novel·la Cussà va desplegar una gran creativitat lèxica i va trencar molts esquemes tant formals com de temàtica. "Era una persona molt lliure, molt culta i molt segura d'ella mateixa i, en aquesta novel·la, va utilitzar un llenguatge molt viu i genuí, hi apareixen molts personatges marginals i Cussà els fa parlar de manera versemblant", assegura Huch. El 2016 L'Albí va reeditar la novel·la, que Columna havia publicat el 2010 : "Ho va viure amb una intensitat brutal, va revisar a fons la novel·la", afegeix Huch.

L'any següent Cussà va publicar La serp (2001): “Fa molts anys, gairebé em sembla que en una altra vida, vaig publicar Cavalls salvatges, i just després vaig escriure La serp per demostrar-me que no era un ionqui que escrivia sinó un escriptor que havia sigut ionqui”, explicava a l'ARA . Cussà s'hi va posar a fons i va reeixir perquè va demostrar amb escreix que era un autor polièdric. La serp era l'inici d'una trilogia que va continuar amb El Ciclop (L'Albí, 2017)i que tanca Les muses, una novel·la que Comanegra haurà de publicar de manera pòstuma. "La trilogia travessa 2.500 anys d'història i és un projecte molt ambiciós", detalla Jordi Puig, editor de Comanegra. Puig i Cussà havien quedat la setmana vinent per parlar-ne: "És una persona de qui he après moltíssim i una de les millors que he trobat a la vida –continua Puig–. Escriure era el motor de la seva vida: crec que a casa seva els armaris deuen està plens dels seus escrits. Cussà era un creador total, totes les seves novel·les estan plenes d'un català riquíssim".

La serp va ser finalista del premi Leandre Colomer, i en aquell moment Cussà va iniciar un ritme de publicacions molt intens amb les novel·les L’alfil sacrificat (Columna, 2003), Apocalipsis de butxaca (La Magrana, 2004), La novel·la de les ànimes (La Magrana, 2005), Clara i les ombres (Empúries, 2007) i El noi de Sarajevo (Proa, 2009), amb la qual va guanyar el Premi el Lector de l’Odissea. El mateix any va publicar Contes d’onada i de tornada (L'Albí). Un any després, també amb L'Albí, va publicar A reveure, Espanya. I després van venir més llibres: Formentera lady (Labreu, 2015), El trobador cuadeferro (L'Albí, 2016)...

Quan es va publicar el seu últim llibre, El primer emperador i la reina Lluna (Comanegra), en una entrevista al diari ARA parlava de la immortalitat: "És possible que algun dia arribi aquest moment, en què, si tens prou diners per pagar-t’ho, puguis arribar als 150 anys. A mi em sembla que no m’interessaria pas. Arriba una edat que la vida, més que gaudir, és renunciar". L'autor defugia les etiquetes o que li tallessin les ales. Explorava, en cada obra, nous terrenys. "Els mateixos escriptors, si prefixen el gènere amb certs paràmetres quan es posen a escriure, ja s’estan tallant les ales i marcant un camí delimitat", deia.

Cussà, que era una màquina d'escriure, no parava mai. També va publicar poesia, SensAles (Abadia Editors, 2003), i va tenir una fructífera carrera com a traductor de l’anglès. El 1977 va ingressar a l’Institut del Teatre, que va abandonar al cap de poc temps, però va continuar a l'escenari com a autor i director teatral a la companyia Anònim Teatre de Berga. "Ell sempre deia que amb el que xalava era fent teatre amb els de Berga i que a l'Institut del Teatre perdia el temps", recorda Huch. Cussà era escriptor en tots els sentits, escriure era el seu únic ofici, fos teatre, novel·la o traduccions. "Malvivia però va ser fidel i digne del seu propòsit", resumeix el seu amic i editor de L'Albí. "Moltes vegades els seus llibres no van tenir la receptivitat que havien de tenir, i va patir molt per aquesta negligència de la crítica –opina Tree–. Era crític amb ell mateix però també estava molt segur del que feia. Com a lector el que més m'ha enganxat sempre és el seu estil viu, sense censures, parlava de qualsevol tema".