Mor l'artista basc Agustín Ibarrola als 93 anys

BarcelonaEl pintor i escultor Agustín Ibarrola (Basauri, 1930) ha mort als 93 anys a l'hospital de Galdakao (Biscaia). El creador del bosc d'Oma, amb un important passat antifranquista i al moviment obrer, ha estat un dels artistes bascos més importants. El seu traspàs arriba després d'anys retirat de l'escena pública.

"És un gran buit el que deixa Agustín Ibarrola [...] Un gran buit al món de l'art: les seves pintures i escultures formen part de la iconografia contemporània basca", ha destacat a X Denis Itxaso, delegat del govern espanyol al País Basc.

"Però també deixa un enorme buit en valors cívics i compromís democràtic: en els pitjors moments de la nostra història recent va donar la cara i es va enfrontar a la barbàrie terrorista amb la paraula i la cultura per bandera", ha afegit Itxaso. L'obra del bosc d'Oma, de fet, va patir nombrosos atacs per part de l'entorn de l'esquerra abertzale abans de ser reubicada a Kortezubi. En l'àmbit polític, Ibarrola va ser fundador de la plataforma ¡Basta ya! i del Foro de Ermua, nascut arran de l'assassinat, per part d'ETA, del regidor del PP Miguel Ángel Blanco el 1998; el mateix Ibarrola en va dissenyar el logotip, titulat El far.

Deixeble de l'escultor Jorge Oteiza, els seus primers interessos artístics van estar lligats al cubisme i el constructivisme. Després d'ampliar estudis a Madrid el pintor Daniel Vázquez Díaz, gràcies a una beca de la Diputació de Biscaia i l'Ajuntament de Bilbao, la influència d'Oteiza es va anar fent més present a l'obra d'Ibarrola, que el 1956 va anar a París, on l'any següent va participar en la fundació de l'anomenat Equip 57, un col·lectiu on a més d'Ibarrola i Oteiza hi havia l'escultor Luis Aguilera i els pintors Ángel Duarte, José Duarte i Juan Serrano, tots ells espanyols residents a París i seguidors dels postulats artístics de l'abstracció i, sobretot en el cas d'Oteiza, el constructivisme inspirat en la Bauhaus.

En tornar al País Basc, va formar part d'Estampa Popular, un moviment artístic escampat arreu de l'estat que, mitjançant el gravat, reivindicava un art realista l'objectiu del qual era la transformació social i política. Aquesta militància artística la completava amb la política al Partit Comunista. El 1962 va ser detingut a Bilbao per les forces de seguretat franquistes per la seva militància comunista, i va passar tres a la presó de Burgos. El van tornar a detenir el 1967 per donar suport a unes vagues laborals, i va tornar a ser empresonat fins al 1973. Una de les pintures on va reflectir el vessant més social va ser Guernica Gernikara, un llenç monumental de 1977 com a homenatge a l'obra de Picasso que va ser adquirit per Museu de Belles Arts de Bilbao el 2021 per 300.000 euros. La gran obra d'Agustín Ibarrola va ser el bosc d'Oma, un exemple de land art creat entre 1982 i 1985.