Cultura04/10/2020

Mor Juan Romero, últim supervivent espanyol de Mauthausen

Ha mort a la localitat francesa d'Ay i era l'últim dels 9.300 espanyols deportats als camps nazis

Sílvia Marimon Molas
i Sílvia Marimon Molas

BarcelonaJuan Romero Romero (Torrecampo, Còrdova, 1919), que tenia 101 anys, ha mort a la localitat francesa d'Ay-Champagne, on vivia des fa set dècades. Romero, a qui els nazis van tatuar el número 3.799 quan va entrar a Mauthausen, era l'últim dels 9.300 espanyols deportats. D'aquests, més de 5.000 no van sobreviure a l'infern nazi. Romero mai va tornar a viure a Espanya després d'haver-ne marxat el febrer del 1939. Feia temps que França li havia fet un homenatge, però el govern espanyol no ho va fer fins a aquest estiu.

Quan va esclatar la Guerra Civil, Romero tenia tan sols 17 anys, i va combatre als fronts de Guadarrama, Brunete (Madrid), Guadalajara i Terol, i a la terrible Batalla de l'Ebre. El febrer del 1939 va travessar, com molts altres soldats republicans, la frontera a peu.

Cargando
No hay anuncios

A França el van internar al camp de concentració de Vernet d'Arieja. Poc després es va allistar voluntàriament a la Legió Estrangera per fer front als nazis. Capturat el 1940, va ser deportat a Mauthausen el 5 d'agost del 1941. El seu primer destí va ser la pedrera: "Quan acabava el dia pujàvem una pedra per l'escala, no podia ser petita... Els SS eren uns criminals. Cada dia arribaven els carros de la pedrera plens de morts", explicava Romero a la web www.deportados.es.

Un dels seus altres destins va ser construir una carretera. Allà va patir un accident però va aconseguir recuperar-se a la infermeria amb l’ajuda d’un altre deportat que havia estat a les Brigades Internacionals. La seva següent feina va ser un kommando de desinfecció que s’encarregava de recollir la roba dels presoners que arribaven. Durant tres anys, fins a l’alliberament del camp, va fer la mateixa feina de desinfecció i va ser testimoni de l'arribada de milers de presoners. "Si hi havia grups que arribaven i, en comptes d’anar a la dutxa, es quedaven fora, això era terrible perquè volia dir que anaven directament a la cambra de gas", explicava Romero.

Cargando
No hay anuncios

Els malsons sempre el van acompanyar. Recordava sobretot els nens més petits: "Un dia va arribar al camp un grup, hi havia homes, dones, nens molt petits. Eren 30 o 40. Nosaltres estàvem a punt de sortir i esperàvem que entressin, van passar davant nostre i una nena em va somriure, pobreta, no sabia que l’enviaven a la cambra de gas. Allò em va fer molt de mal. Havia vist molts grups però aquella nena tan petita, aquell somriure... Encara ara, a les nits, la recordo" deia Romero.

Quan va sortir de Mauthausen va anar a viure Ay-Champagne amb altres deportats. Allà es va casar i va treballar a les vinyes. Mai va poder tornar a Mauthausen, els records eren massa terribles. A Espanya hi va tornar el 1960, després d’obtenir la nacionalitat francesa, per poder veure la seva família, que vivia a Barcelona. Amb tot, va escollir quedar-se a viure a França.