Mor el compositor Josep Maria Mestres Quadreny als 91 anys

BarcelonaEl compositor Josep Maria Mestres Quadreny ha mort aquest dilluns als 91 anys, segons informa la Fundació Joan Brossa, entitat de la qual va ser president entre el 2012 i el 2017. Nascut a Manresa el 4 de març del 1929, Mestres Quadreny va ser una figura fonamental de la música catalana de la segona meitat del segle XX, , “un autèntic avantguardista, germà musical de Brossa i Tàpies, una ment brillant i clarivident”, tal com recorda el compositor Joan Magrané. Aquest és també un dels mèrits de Mestres Quadreny: seguir present com a referent per a generacions més joves, com la de Magrané, nascut el 1988.

Autor de més de 300 composicions, va destacar per la capacitat d’ampliar i subvertir els límits del que es pot esperar d’una peça sonora. Va ideat obres íntegrament per ordinador (Ibèmia), antiòperes (El ganxo), peces electroacústiques (El teler de Teresa Codina), obres interpretades únicament pel públic (Self service) i d’altres que estan considerades com a pioneres de la música electrònica a Catalunya (Peça per a serra mecànica). A més, va col·laborar amb una gran quantitat d’artistes plàstics, com ara Joan Miró, Antoni Tàpies, Moisès Villèlia, Perejaume i Joan Brossa.

Mestres Quadreny, científic de vocació, va cursar la carrera de Ciències a la Universitat de Barcelona. “Vaig decidir que estudiaria química als 10 anys. Així els hi vaig comunicar als pares. I no m’he penedit mai, d’aquesta decisió”, explicava fa dos anys a l’ARA. Paral·lelament, mantenia una afició per la música incentivada per la família. El pare el duia a escoltar la Banda Municipal de Barcelona els diumenges al matí. “També compartíem un abonament al Liceu amb un amic seu, i a vegades la mare em cedia el seu lloc i hi anava: vaig tenir una adolescència molt marcada per l’òpera”, deia. Tot plegat el va dur a estudiar piano amb amiga de la mare, Leonor Sigg, i després amb Rosa Maria Kucharski.

Deixeble de Cristòfor Taltabull i coetani d’altres figures cabdals de la música catalana com Joan Guinjoan i Xavier Benguerel, Mestres Quadreny va formar part del Cercle musical Manuel de Falla (1947-1950), un grup de compositors entre els quals també hi havia Joan Comellas, Albert Blancafort, Manuel Valls, Josep Casanovas, Josep Cercós, Juan Eduardo Cirlot, Àngel Cerdà, Jordi Giró i Anna Ricci. Quan tenia 22 anys va entrar en contacte amb el cercle avantguardista de Dau al Set, i a través de Joan Ponç va conèixer Joan Brossa. Va ser una trobada fonamental per a tots dos, perquè, a més d'una gran amistat, van treballar plegats en projectes com l'òpera El ganxo (1959) i el ballet Roba i ossos (1961), entre d'altres. "Joan Brossa era un home molt cordial. Deia que capellans, militars i banquers eren els enemics del poble... Així i tot, apreciava molt Jacint Verdaguer. I pel que fa a la música, vam compartir la passió per Wagner", recordava Mestres Quadreny fa dos anys, uns dies abans que el grup Cosmos 21 commemorés el centenari del naixement de Brossa interpretant Firmament submergit i altres obres musicovisuals i Tocatina i altres obres visuals, musicals i teatrals.

"Sense Mestres Quadreny, l'avantguarda musical europea no hauria tingut continuïtat a Catalunya –explica Judith Barnés, de la Fundació Joan Brossa–. De la mateixa manera, sense la seva aportació la generació de Tàpies i Brossa hauria estat òrfena de música; i l'experimentalisme musical no hauria arribat fins als nostres dies. Però el més significatiu fou la investigació musical amb la ciència com a filosofia, la tecnologia com a eina i, sobretot, el joc com a humanisme".

Mestres Quadreny va ser permeable a les tendències musicals hereves de l’avantguarda com ara el serialisme, la influència més present en obres com la Sonata per a piano del 1957. De seguida, però, va anar desenvolupant un llenguatge propi basat en l’atzar i probabilitat que culminaria en peces com Quartet de Catroc (1962), pedra de toc d’una manera de fer rigorosa i juganera alhora. Atent al present que marcaven compositors com John Cage i Karlheinz Stockhausen, el 1968 va fundar el Conjunt Català de Música Contemporània. Més endavant, juntament amb Andrés Lewin-Richter i Lluís Callejo, va impulsar Phonos, un altre nom pioner, en aquest cas com a laboratori de música electroacústica. El 1976, i amb aixopluc de la Fundació Miró, va compartir la direcció artística del Conjunt Instrumental Català amb Carles Santos: el talent i l’atreviment sempre es troben.

Al llarg de la seva trajectòria, Mestres Quadreny va rebre el Premi Nacional de música (2000), la Creu de Sant Jordi (2006), la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona (2007) i la Medalla del FAD (2010).