Mor el productor Josep Anton Pérez Giner, el pare del terror català

BarcelonaSense el productor Josep Anton Pérez Giner, que va morir aquest divendres a Sant Cugat del Vallès, no es podria explicar el cinema català de l'últim mig segle. Durant els 70 va produir moltes de les pel·lícules del 'fantaterror' català, amb títols com 'La noche de Walpurgis' i 'El espanto surge de la tumba', i als 80 va ser el gran impulsor del cinema 'quinqui' produint els èxits 'Perros callejeros' i 'El pico'. Pérez Giner va ser el gran impulsor del cinema de gènere català durant aquestes dècades, però va produir a autors de prestigi com Vicente Aranda i Bigas Luna. A molts, a més, va ser ell qui els va donar la primera oportunitat.

Nascut a València el 1934, es va iniciar en el cinema de la mà del seu tiet, Vicente Escribà, guionista i productor. Va treballar com a director de producció en el cinema espanyol, però la seva gran oportunitat va arribar-li el 1966 gràcies a Sergio Leone, que el va fitxar per a la producció d''El bo, el lleig i el dolent', que es rodava a Espanya. Després d'una etapa alternant feines a Espanya i Veneçuela, Pérez Giner va començar a produir pel·lícules de terror de baix pressupost amb els ulls posats al mercat internacional. 'La noche del terror ciego', 'Los ojos azules de la muñeca rota', 'El mariscal del infierno' i 'El espanto surge de la tumba' són algunes de les seves produccions de 'fantaterror' català.

Amb l'arribada dels 80, el productor passa a convertir-se en el gran impulsor del cinema 'quinqui': les dues parts d''El pico', la saga 'Perros callejeros' i 'Colegas' són els títols més coneguts d'aquest gènere cru i sensacionalista, retrat sense gaires filtres de la realitat marginal de les perifèries urbanes de les grans ciutats catalanes. I no van ser els únics títols transgressors i polèmics que va produir durant aquesta època: també va estar al darrere d''El diputado' i 'Jugando con la muerte'.

Impulsor de noves veus

Pérez Giner, però, no només va explotar els gèneres del moment. També va ajudar a debutar moltes noves veus del cinema català. Entre els directors a qui va produir en els seus inicis hi ha noms com els de Ventura Pons, Francesc Bellmunt, Jordi Cadena, Elio Quiroga, Antoni Verdaguer i Andreu Martín. I també va treballar amb directors com Vicente Aranda, Manuel Gutiérrez Aragón i Joaquim Jordà, a qui va produir el documental 'Mones com la Becky' i 'Un cos en el bosc'.

Home de cinema en tots els sentits, també va a dur a terme una important tasca docent: va ser mestre a l'Escac, a la Fundació Blanquerna i a la Universitat Pompeu Fabra, entre altres centres. En l'àmbit institucional va fundar l'Agrupació de Productors Catalans (PAC) i va assessorar la Generalitat per dissenyar el programa d'ajuts a l'audiovisual català. Entre altres reconeixements, va guanyar el premi Ciutat de Barcelona per 'Mones com la Becky', el premi Sant Jordi per 'La casita blanca, la veritat oculta', el premi Tirant del diari 'Levante', la Maria d'Honor del Festival de Sitges i el premi d'honor del festival de terror Nocturna.