BarcelonaJonas Mekas, autor fundacional del cinema independent nord-americà, ha mort aquest dimecres als 96 anys a casa seva a Nova York, amb la seva família. La importància de la seva figura en la història del cinema i en particular del cinema d’avantguarda és monumental, i destaca en la seva triple faceta de cineasta experimental, teòric i conservador de la memòria fílmica. L’autor d’obres clau del cinema d’assaig i el diari filmat com 'Walden' també passarà a la història com un pilar de la cultura cinematogràfica i un dels grans pensadors del cinema.
“Filmo, per tant existeixo”, deia Mekas, que va fer del cinema la seva raó de ser. El seu amor per la càmera i l’acte de filmar no eren un gest fetitxista, sinó una filosofia sobre la qual es va construir la contracultura nord-americana. Amb tot, Mekas va néixer a Lituània el 1922. La seva biografia té un aire novel·lesc, gairebé de pel·lícula d’aventures: amb poc més de 20 anys, ell i el seu germà Adolfas van ser detinguts pels nazis quan fugien del seu país i van passar vuit mesos en un camp de treball a prop d’Hamburg. Els Mekas van fugir-ne i es van amagar en una granja fins al final de la guerra. Després de passar per camps de refugiats, Jonas es va establir a Magúncia (Alemanya) per estudiar filosofia.
De Lituània a Brooklyn
El 1949 va emigrar amb el seu germà als Estats Units i, dues setmanes després d’instal·lar-se a Brooklyn, Mekas va comprar la seva primera càmera Bolex de 16 mil·límetres. Rebutjat per Hollywood, va començar a filmar petits instants del seu dia a dia, amb un cinema lluminós i radical que faria honor a una de les seves màximes més famoses: “Necessitem films menys perfectes, però més lliures”. Tot i que va fer cinema narratiu ('Guns of the trees', del 1962), Mekas va destacar sobretot en el registre autobiogràfic amb títols com 'Walden' (1969), 'Reminiscències d’un viatge a Lituània' (1972) i 'En el camí, de tant en tant, vaig albirar breus moments de bellesa' (2000). Els seus diaris fílmics, per on desfilen cineastes amics i celebritats de la cultura underground com Andy Warhol, The Velvet Underground i Allen Ginsberg, capturen amb subtilesa les emocions i la quotidianitat, i exalten els moments a través d’un llenguatge poètic que s’acosta a la vida mirant de no interferir-hi. Després de mig segle d’intentar recrear l’experiència humana, amb Mekas el cinema comença a mirar sense filtres la bellesa d’estar viu, contemplant-la a través dels éssers estimats, els petits moments i la història personal.
És un gir importantíssim que obre el cinema a la intimitat de l’autor i que, segons com, es pot veure com el precedent més directe de la cultura audiovisual del jo que domina els nostres temps: Jonas Mekas va ser el primer 'youtuber' i, de fet, també un dels primers cineastes que van aprofitar internet com a plataforma de distribució quan el 2007 va llançar el '365 Day Project', per al qual va estrenar un vídeo online cada dia, durant tot l’any.
Teòric i divulgador
Però Mekas també va ser un dels grans impulsors del cinema independent dels Estats Units, que ell mateix va batejar a finals dels 50 com a New American Cinema. Des de la seva columna al 'Village Voice' i les pàgines de 'Film Culture', revista fundada per ell i el seu germà, Mekas celebraria el sorgiment de noves veus com la de John Cassavetes i Robert Frank; a més, el 1961 va fundar la Film-Makers’ Cooperative, una associació dedicada a la divulgació del cinema experimental, i el 1964 l’Anthology Film Archive, l’arxiu de cinema experimental més prestigiós del món.
Tot i la seva avançada edat, Mekas no va deixar de filmar mai, i va acceptar propostes tan curioses com fer un 'making-of' –molt 'sui generis', esclar– del rodatge a Nova York del film de Scorsese 'Infiltrats' (2006) o participar en el projecte Correspondències Fílmiques del CCCB intercanviant cartes filmades amb José Luis Guerin. Lúcid i actiu, continuava treballant per a l’Anthology Film Archive i viatjant a festivals de tot el món, sempre armat amb la seva càmera. “Per què filmo? No ho sé –deia–. Potser per descobrir per què tinc la necessitat de filmar”.
“Necessitem films menys perfectes, però més lliures”: Mekas en tres pel·lícules i una revista
‘Walden’ (1969)
Rodat entre 1964 i 1969, són prop de tres hores de filmacions amateurs de passejos, petits esdeveniments i trobades amb artistes i amics. La vida escrita en versos de pel·lícula de 16 mil·límetres.
‘Reminiscències d’un viatge a Lituània’ (1972)
Mekas torna a Lituània amb el seu germà per recuperar els paisatges i les sensacions d’una pàtria perduda. En la part final, el cineasta recorda la seva fugida i el pas pel camp de treball nazi.
‘En el camí, de tant en tant, vaig albirar breus moments de bellesa’ (2000)
A partir d’imatges filmades al llarg de 50 anys, Mekas reconstrueix la seva vida i comenta les imatges. Una obra d’una bellesa fràgil que resumeix la poètica del cinema del director.
‘Film Culture’ (1954-1996)
El 1954 Jonas Mekas i el seu germà Adolfas van fundar aquesta revista clau en la defensa del cinema underground nord-americà. En les seves pàgines, Mekas va reclamar un retorn del cinema a “la innocència, la puresa i la veritat” del cinema primitiu. Hi van col·laborar crítics de referència com Manny Farber, Andrew Sarris i cineastes com Peter Bogdanovich.
