Mor el músic Johnny Pacheco, fundador de Fania Records

BarcelonaUna part molt rellevant de la música de la segona meitat del segle XX no seria el mateix sense l'aportació de Johhny Pacheco, el músic dominicà que ha mort aquest dilluns als 85 anys a Nova York a causa d'una pulmonia. Només per haver participat en la fundació de la discogràfica Fania ja mereixia un capítol destacat en la història de la música, però és que, a més, va ser compositor, arranjador i director musical, i peça clau en l'evolució urbana de diferents ritmes llatins que van confluir en la salsa. Pacheco, a més de la feina al capdavant del segell Fania, també va dirigir les diferents encarnacions de l'orquestra Fania All-Stars, per on van passar artistes com Celia Cruz, Willie Colón, Héctor Lavoe, Rubén Blades, Larry Harlow, Ismael Rivera, Cheo Feliciano, Ismael Miranda i Ray Barretto; és a dir, els protagonistes d'una revolució musical gestada a Nova York a finals dels anys 60 i que va viure el període de màxim esplendor als anys 70, també amb excessos, gestions catastròfiques, disputes legals i una inabastable creativitat, en el centre de la qual sempre apareixia Johnny Pacheco.

Juan Azarías Pacheco Kiniping va néixer a Santiago de los Caballeros (República Dominicana) el 25 de març del 1935. La família va emigrar a Nova York a finals del 40, i va ser allà on Johnny Pacheco es va interessar per la música. Les orquestres llatines, ritmes com el mambo i el txa-txa-txa, les big bands de jazz i els conjunts de son cubà constituïen un context del qual Pacheco va beure durant la seva formació. Però va ser la charanga, sobretot la que Gilberto Valdez havia format a Nova York, el model que va guiar els primers passos de Pacheco i el pianista Charlie Palmieri, un altre nom clau en aquesta història.

A principis dels anys 60 ja funcionava Pacheco y su Charanga, que va signar un contracte amb Alegre Records. L'èxit de l'orquestra el va dur a plantejar objectius empresarials més ambiciosos. Associat amb Jerry Massucci, va crear Fania Records el 1964 per competir amb Alegre i Tico, que aleshores dominaven el mercat llatí als Estats Units. Ambició i atreviment van anar de bracet en els primers anys de la Fania, i a poc a poc van anar sumant-hi actius com el pianista Larry Harlow, el trompetista Bobby Valentín i els cantants Pete El Conde Rodríguez i Ismael Miranda.

Un dels grans encerts de Pacheco va ser fitxar un trombonista adolescent, Willie Colón, i posar-lo a crear amb el cantant Héctor Lavoe. De sobte Fania reproduïa el so del barrio, un batec connectat amb els ritmes de Cuba i Puerto Rico però expressat des dels carrers de Harlem i el Bronx. Paral·lelament a la direcció artística de Fania, Pacheco va seguir fent discos i propiciant associacions musicals, com els quatre àlbums que va fer amb Celia Cruz i sobretot els directes de la Fania All-Stars, síntesi d'aquells vibrants anys 70. A més, Pacheco també va compondre temes com Quítate tú pa'ponerme yo, Acuyuyé i Mi gente, amb el qual Lavoe es va estrenar com a solista.