Mor Joana Biarnés, la primera dona fotoperiodista de l'Estat

BarcelonaLa fotoperiodista Joana Biarnés (Terrassa, 1935) ha mort aquest dimecres als 83 anys com a conseqüència d'una complicació sobtada de la seva salut que, hores més tard, va derivar en dues aturades cardíaques. Considerada la primera dona fotoperiodista de l’Estat i amb 30 anys d'intensa trajectòria, Biarnés va ser autora d'una obra extraordinària i pràcticament desconeguda fins que va ser reivindicada els últims anys: el 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi i també van dedicar-li documentals i exposicions. Biarnés va fotografiar al llarg de la seva carrera moltes personalitats com Dalí i els Beatles guanyant-se la confiança dels famosos o penetrant en el seu cercle més íntim amb audàcia. Les seves imatges tenien sempre un enfocament personal: "Volia que les meves fotos fossin diferents, que tinguessin un valor afegit que els homes d’aquella època no captaven”, explicava el 2016.

Biarnés va ser pionera en un ofici d'homes, va ser la primera dona fotògrafa que va posar els peus a la redacció d’un diari espanyol. Filla d'un fotògraf esportiu –corresponsal del 'Mundo Deportivo' al Vallés–, la va descobrir un dels redactors del madrileny 'Pueblo' cobrint un campionat de motos a Madrid. "Dominava la càmera i sabia el que havia de fer, però no com em rebrien; quan arribava a un lloc em preguntaven on era el fotògraf i els havia de dir que era jo”, explicava Biarnés a l'ARA arran de l'exposició retrospectiva que van dedicar-li el 2017 al Palau Robert.

Els inicis no van ser fàcils. “Em vaig posar al costat de la porteria. El públic xiulava. Em deien de tot: «A rentar plats!» Vaig aguantar”. En lloc de desanimar-la, els obstacles la van convèncer de continuar. Va treballar de manera intensa durant 30 anys, del 1955 fins al 1985, i es va especialitzar en temes de societat. Intrèpida, va colar-se a l'habitació d'hotel dels Beatles per fotografiar-los, va enganyar Roman Polanski, va fer la foto del passaport de Rachel Welch i va escollir amb Massiel el seu vestit per a Eurovisió.

Per davant de la seva càmera hi van passar totes les estrelles de l'època: Audrey Hepburn, Roman Polanski, la família reial, Rudolf Nureyev, la duquessa d’Alba, Truman Capote, Sara Montiel, Lola Flores i un llarg etcètera. Amb alguns hi va cultivar una relació especial: “Salvador Dalí sempre tenia una exclusiva per a mi i, si no, se la inventava”, recordava. També es va convertir en la fotògraf oficial de Raphael. Els viatges constants amb el cantant van fer que el 1975 deixés la premsa i fundés la seva pròpia agència, SincroPress.

Biarnés també va destacar com a fotògrafa de moda, amb un estil molt modern que s'inspirava en les revistes estrangeres i aportant una mirada femenina. De vegades feia sortir les models dels estudis i les fotografiava a la via pública. "El carrer és fotografia pura –explicava a l'ARA el 2017–. M’agradava que la gent del carrer digués què pensaven d’aquella roba amb la mirada".

Però Biarnés va practicar tots els registres de la fotografia: reportatge social, esports, portades de discos, foto fixa al cinema, publicitat... Fins i tot va baixar a les mines, va cobrir accidents i va fotografiar entre llàgrimes les riuades del Vallès Occidental del 1962, on van morir 700 persones. "Hi havia famílies desaparegudes, nens que havien quedat sols... Va ser el més dur de la meva vida. Vaig pensar: ara ja pots aguantar moltes coses”, explicava al documental 'Joana Biarnés. Una entre tots', de Jordi Rovira i Òscar Moreno, que reconstruïa la seva biografia.

Un dels seus reportatges més compromesos va ser el que denunciava els maltractaments en un internat madrileny a finals dels 60. El títol del reportatge era la resposta que va donar el responsable: “Al fin y al cabo son hijos de soltera”. Durant la Transició no va practicar la fotografia política, però el que la va acabar d'expulsar de la professió va ser la tendència cada vegada més sensacionalista dels mitjans. Va haver-hi dos moments clau: quan li tomben un reportatge d’un supervivent de càncer i li diuen que el que ven és la família Flores vestits de Reis d'Orient i quan una famosa li proposa un muntatge per fingir i desmentir el seu embaràs. Joana Biarnés no es va voler convertir en paparazzi: va marxar a Eivissa i va obrir amb el seu marit un restaurant, Ca na Joana.

“Mai vaig pensar que la meva feina tingués valor, perquè no era fotografia artística. Només pretenia fer la feina ben feta”, explicava el 2017, quan, arran del seu tardà però efusiu reconeixement, va tornar a agafar la càmera. “Em sento estimada i sento que no se me n’ha anat de les venes la passió per la fotografia”, deia. Biarnés compartia aquesta passió amb les noves generacions: aquest dijous, precisament, tenia previst oferir una xerrada en un institut de l'Eixample per als alumnes que havien fet treballs de fotoperiodisme.

Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa, d'on era Biarnés, s'ha mostrat especialment afectat per la seva mort, així com també ho ha fet la fundació que organitza el World Press Photo, la Photo Social Vision, que ha descrit la fotoperiodista com una "dona lluitadora, bondadosa, coherent, humil".