Mor l'escriptor i pedagog Joan Soler, autor de moltes de les lletres de la Nova Cançó
Va escriure més de 200 cançons, algunes de les quals cantades per Guillermina Motta i Joan Manel Serrat
El pedagog i escriptor de Badalona Joan Soler i Amigó ha mort aquest diumenge als 80 anys, segons ha informat l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). En una entrevista a Memoro - El Banc de la Memòria, el 2011, Soler i Amigó explicava que en aquell moment –havia fet 70 anys– ja havia tingut temps de reunir tot el material que havia anat acumulant al llarg dels anys i l'havia ordenat: "Ho he fet per quan jo falti, tinc molts documents, dels meus avantpassats, de tradicions... perquè la meva família m'ho passava tot a mi –explicava–. Una de les carpetes més gruixudes és la de les cançons. N'he fet i adaptat unes 200, de folklore, de protesta, tradicionals negres, de muntanya i foc de camp, de religió..." D'aquella carpeta va néixer el llibre 50 anys 100 cançons.
Nascut el 10 de juny del 1941, net de l'arquitecte modernista Joan Amigó –autor de molts dels edificis modernistes de Badalona–, Joan Soler es va interessar al llarg de la seva vida per la cultura popular, especialment pel folkore i la història local de Catalunya, la qual cosa li va ser reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura, en l'apartat de cultura popular, el 2006. Va començar a estudiar arquitectura, però amb 18 anys va deixar la carrera i va estar set anys al seminari. "Ho vaig fer per l'ambient que es vivia a l'esplai de la parròquia, allà es van fer les primeres colònies després de la Guerra Civil, més que per raons eclesiàstiques", assegurava en una entrevista. Va estudiar tres anys de filosofia i quatre de teologia però mai va ser capellà. Al seminari també va entrar en contacte amb el món del folklore i de la música. A partir dels anys 60 va fer molts viatges a França buscant llibres que a l'estat espanyol estaven prohibits.
Poeta i folklorista
Va ser autor de diferents lletres de cançons, que han interpretat autors com Jaume Arnella i Xesco Boix, en el moment d'eclosió de la Nova Cançó. Amb el poeta Joan Argenté va escriure Companys de viatge, un llibre amb diferents cançons del belga Jacques Brel traduïdes al català. Soler i Amigó recordava sobretot l'adaptació al català d'una de les cançons de Brel: L'amor que vindrà, que primer va cantar Guillermina Motta i després Joan Manuel Serrat. Va ser autor de llibres de poesia com Miralls de l'Alba, amb el qual va guanyar el premi Recull el 1984, i en el camp de la ficció va escriure Bandoler, bandoler, bandoler, per a públic infantil i juvenil, i la novel·la Rebels a Tramuntana, del 2002, premi Leandre Colomer.
Gràcies a la influència de l’àvia paterna, folklorista –a la qual va dedicar el volum Joana Vidal, folklorista (Cossetània, 2010)–, i de la memòria prodigiosa de la seva mare, Soler va fer una important tasca recopilant i rescatant històries de la cultura popular. Va publicar multitud de treballs sobre aquesta qüestió, molts dels quals han estat premiats. Entre les publicacions, destaquen Dones catalanes llegendàries (2010) i La muntanya de les relíquies (Premi Ciutat de Badalona i Països Catalans - Solstici d’Estiu 2013).
En l'àmbit de la pedagogia va ser codirector de l’escola Thau juntament amb Joan Triadú, i va treballar com a tècnic municipal d’educació als ajuntaments de Badalona i de l’Hospitalet de Llobregat.
