Mor Joan Mariné, director de fotografia i últim supervivent de Laya Films

BarcelonaJoan Mariné (Barcelona, 1920) ha mort aquest dimarts als 104 anys, tal com confirma l'Acadèmia del Cinema Català. Encarnava part de la història del cinema, però també de la del país. Director de fotografia, restaurador fílmic i investigador, era l’últim supervivent de l’equip de Laya Films, la productora de cinema de la Generalitat durant la Guerra Civil. Després va ser director de fotografia d’alguns dels títols més populars de la postguerra, des de La gran familia fins a Historias de la televisión, passant pels films de Joselito. Feia unes dècades que es dedicava en cos i ànima a la restauració cinematogràfica.

En una entrevista a l’ARA, Mariné recordava com durant la Guerra Civil sortia disparat dels despatxos de Laya Films per gravar tot el que succeïa a la ciutat mentre era bombardejada. Amb la càmera a l’espatlla no es va perdre ni un detall de l’enterrament del líder anarquista Buenaventura Durruti el 1936. Va patir l’exili i el van tancar al camp d’Argelers. A l'ARA explicava com es va escapar: "Vaig saltar el filferro i vaig nedar pel mar, esquivant la llum del far. I, a Espanya, més camps de concentració, fins que un dia va aparèixer el meu pare".

Quan va tornar tenia una cosa molt clara: "Després de sobreviure a la Guerra Civil, vaig jurar que dedicaria la meva vida al cinema", va dir quan va rebre el Goya d’Honor, tot just fa un any, el 2024. "La seva trajectòria transita per la història del cinema espanyol, pels seus esforços en la conservació i restauració fílmica, i per representar, a través del seu ofici, la importància de la llum en la història del nostre cinema", va dir l'acadèmia espanyola.

Dècades dedicades a la investigació

De fet, Mariné, membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català, va fer molts esforços per recuperar part de tot el que es va filmar durant la Guerra Civil però que les tropes franquistes es van emportar quan van entrar a la capital catalana el 1939. Mariné va rebre molts guardons, entre els quals els premis espanyols de cinematografia i fotografia, la Medalla d’Or de les Belles Arts, el premi Segundo de Chomón i el Premi d’Investigació Juan de la Cierva.

Mariné va començar a treballar al cinema als 14 anys i no va deixar la seva passió pràcticament fins al final de la seva vida. Va treballar en la fotografia de més de 200 pel·lícules. "Jo soc l’operador que més pel·lícules ha fet a Espanya: 213", afirmava amb orgull. Quan l'ARA el va entrevistar en destacava sobretot una: Huella de luz (1943). "S’havia de rodar una escena a Santa Maria del Mar, però el bisbat va dir que ni pensar-ho. I se’m va ocórrer fer una ampliació d’una foto de la capella per muntar un decorat que va passar per bo. Quan ho va veure el productor va dir: «Vostè pot treballar per a mi sempre que vulgui»", explicava. Després es va dedicar a investigar i elaborar noves tècniques per millorar la qualitat de la imatge.