Mor Jeff Beck, un dels grans guitarristes de la història del rock
El músic britànic, de 78 anys, havia contret una meningitis bacteriana
BarcelonaEl guitarrista britànic Jeff Beck ha mort de manera sobtada per una meningitis bacteriana als 78 anys, segons ha comunicat la seva família a Twitter. Beck ocupa un lloc destacat en la història del rock, sobretot en el trànsit del blues al rock que van protagonitzar músics com ell a la segona meitat dels anys 60. Virtuós, però no necessàriament exhibicionista, va desplegar el seu magisteri a la guitarra primer amb la banda The Yardbirds i després amb el Jeff Beck Group, i va col·laborar en discos i concerts d'artistes com Mike Jagger, Stevie Wonder, Donovan, Jon Bon Jovi, Kate Bush, Joe Cocker i Imelda May, entre més.
"Jeff Beck era el Salvador Dalí de la guitarra. Veure'l tocar era escoltar l'últim alquimista de les sis cordes creant màgia en un món propi", ha dit Joe Perry, guitarrista del grup Aerosmith. Altres músics com Mike Jagger, Rod Stewart, Ronnie Wood i Stevie Van Zandt també n'han lloat el llegat.
Jeff Beck, nascut a Wallington, al sud de Londres, el 24 de juny del 1944, pertanyia a la generació que es va criar amb el rock'n'roll i el blues. De ben jove va quedar fascinat per la guitarra elèctrica i va assumir influències de músics com B.B. King. Tot plegat, en l'efervescent ambient pop del Londres dels anys 60. Fruit de l'amistat amb Jimmy Page, després guitarrista de Led Zeppelin, va entrar a The Yardbirds el 1965 per substituir Eric Clapton, que acabava d'abandonar el grup per unir-se als Bluesbreakers de John Mayall i formar posteriorment el supergrup Cream. El pas de Beck pels Yardbirds va ser breu, d'un any i mig, però molt profitós. La seva habilitat per expandir el rhythm and blues cap a desenvolupaments psicodèlics va obrir la porta a noves sonoritats que ja treien el cap en discos com Having a rave up (1965) i Roger the engineer (1966). L'aparició dels Yardbirds a la pel·lícula Blow up de Michelangelo Antonioni també és un testimoni eloqüent de la ferocitat amb què Beck tocava per eixamplar l'espectre sonor de la guitarra.
La conjuntura històrica va fer coincidir a finals dels 60 guitarristes com Jeff Beck, Eric Clapton, Jimmi Page, Pete Townshend, Keith Richards i Jimmi Hendrix. Cadascun amb el seu estil, tots lligats inicialment al rhythm and blues, van contribuir a codificar el so de la guitarra elèctrica en el rock. Beck i Page, per exemple, van ser essencials en el trànsit primer del blues al rock i després al rock dur.
Més líder que home sotmès a les dinàmiques d'una banda comandada per altres, Beck va tirar pel dret el 1968: va formar el Jeff Beck Group amb Rod Stewart com a cantant i Ronnie Wood com a guitarrista rítmic. D'aquella societat en van sortir discos com Truth (1968), amb composicions pròpies i versions de temes com Shapes of things, una peça dels Yardbirds que Beck va dur a una altra dimensió, més bruta i excitant, potser per demostrar el que podia haver fet amb la banda. Convertit en el guitarrista que admiraven els altres guitarristes, i afavorit pel progrés tecnològic que li permetia fer realitat les seves idees, va tirar endavant una carrera discogràfica prou constant, amb àlbums com Blow by blow (1975), Flash (1985) i Who else! (1999).
L'últim disc que va publicar va ser 18 (2022), a mitges amb l'actor Johnny Depp, en què feien versions de John Lennon, The Velvet Underground, The Beach Boys, Marvin Gaye i Janis Ian, entre més noms. També va posar la guitarra al servei de diferents estils, del jazz progressiu al funk i l'electrònica, i amb els anys va anar sumant deixebles. El 2009, quan va ser inclòs al Saló de la Fama del Rock and Roll, la presentació la va fer Jimmy Page i el van acompanyar músics com Ronnie Wood, Joe Perry (Aerosmith), Flea (Red Hot Chili Peppers) i els membres de Metallica James Herfield, Lars Ulrich, Kirk Hammett i Robert Trujillo.
Tanmateix, on la màgia es multiplicava era en directe, tal com constaten moltes cròniques, tant dels seus concerts com de les col·laboracions amb altres artistes. Per exemple, el concert que va fer al Festival Jardins de Pedralbes l'estiu del 2018, una magnífica síntesi de tot el que el guitarrista Jeff Beck ha llegat a la història de la música.
