Mor Jean-Louis Trintignant, icona del cinema francès
Amb una carrera de més d'un centenar de pel·lícules, es va acomiadar amb 'Els anys més bells de la meva vida'
L'actor francès Jean-Louis Trintignant ha mort aquest divendres als 91 anys, segons ha fet públic la seva dona, Mariane Hoepfner Trintignant. L'actor ha mort plàcidament al llit, acompanyat de la família, ha dit la seva dona.
El seu darrer film va ser Els anys més bells d'una vida (2019). Era una seqüela d'Un home i una dona (1966), tots dos films dirigits per Claude Lelouch. L'actor francès estava molt malalt i només apareixia a l'exterior d'una residència d'avis, assegut en una cadira parlant amb el seu amor de joventut, que interpretava Anouk Aimée. "Va ser màgic", va dir Lelouch, que va haver de construir el film al voltant de la veu de l'actor perquè aquest tenia dificultats per moure's i per veure-hi. Un any abans, Trintignant va dir que volia retirar-se, però els cineastes continuaven trucant a la seva porta. Ho va fer, per exemple, el 2018 el director Bruno Dumont. Trintignant va rebutjar Dumont i molts més cineastes. Feia temps que combatia un càncer de pròstata i havia deixat la quimioteràpia: "El cinema ha acabat per a mi –va dir en una entrevista–. Ja no em puc desplaçar sol, sempre necessito algú al meu costat".
La seva carrera va començar el 1956 i va participar en més d'un centenar de pel·lícules. Era un home tímid, molt discret. La seva ambició frustrada, va confessar una vegada al diari Le Monde, era no haver pogut ser un "actor clandestí". Al llarg de la seva prolífica carrera va recollir molts premis. Des del 1969, quan es va emportar a Canes el premi a millor actor per Z, de Costa-Gavras, fins al 2012, quan va recollir el César francès perAmor.A Amor, dirigida per Michael Haneke, l'actor francès es posava a la pell de Georges, el marit que ha de fer-se càrrec de la seva dona, l'Anne (interpretada per Emmanuelle Riva), quan la degradació física i intel·lectual d'ella fa acte de presència.
Haneke va ser l'únic director, si exceptuem la seqüela dirigida per Lelouch, que el va convèncer per tornar a treballar després que la filla de l'actor francès, Marie, fos assassinada el 2003 pel seu marit, el cantant del grup Noir Désir, Bertrand Cantat. Aquesta pèrdua tan violenta va suposar un gran daltabaix per a Trintignant. Amb Haneke va rodar també, cinc anys després d'Amor, Happy end, en què encarnava un home malalt que va demanant a amics, familiars i desconeguts que l'ajudin a morir.
L'actor havia de ser advocat, però als 20 anys va decidir canviar el dret pel cinema. Als 26 anys va rodar amb Brigitte Bardot I Déu va crear la dona (1956), de Roger Vadim, on interpretava el tímid marit de la famosa actriu francesa. Va treballar amb els millors cineastes europeus: Éric Rohmer, René Clément, Philippe Condroyer, Claude Lelouch, Bernardo Bertolucci...
Mig segle davant la càmera li va permetre transmetre els grans canvis i les preocupacions de la cultura i la història europea. A Il sorpasso (1962), de Dino Risi, entrava a l'edat adulta de la mà de Vittorio Gassman i també al nou món i a la nova moral sexual que va arribar als anys 60. A El conformista (1970), de Bernardo Bertolucci, inspirat en la novel·la d'Alberto Moravia, encarnava els dilemes d'una Itàlia que havia de fer front al seu passat feixista; a Z (1969) era un home d'esquerres en plena Guerra Freda... Va rodar sense parar a Itàlia i a França, i fins i tot va fer un spaghetti western, El gran silenci (1968), de Sergio Corbucci. A partir dels anys 80 va abaixar el ritme. D'aquesta etapa destaquen films com Vivament, el diumenge (1983), l'última pel·lícula de Truffaut, i Tres colors: Vermell (1994), de Krzysztof Kieslowski.