Mor Santos Juliá, historiador de les dues Espanyes

Barcelona“El Valle de los Caídos només podrà ser bonic quan estigui en ruïnes”, deia l’historiador gallec Santos Juliá, mort ahir a Madrid als 79 anys a conseqüència d’un càncer. Doctor en Sociologia i catedràtic emèrit d’història social i del pensament polític a la UNED, Juliá es va dedicar a estudiar a consciència en més d’una dotzena d’assajos l’Espanya del segle XX. Entre els seus títols més destacats hi ha Política en la Segunda República (1995), Un siglo de España: política y sociedad (1999) i Historias de las dos Españas (2004), amb el qual va rebre el Premio Nacional d’història. Posteriorment va dedicar un llibre a l’etapa franquista, coescrit amb Giuliana de Febo ( El franquismo, 2005) i un altre a les víctimes del conflicte que acabaria amb la llarga dictadura (Víctimas de la Guerra Civil, 2005). Juliá hi escrivia: “Cal insistir que la del 1936 no va ser una guerra com les altres sinó una guerra de vencedors i vençuts, d’aniquilació dels derrotats”. I afegia: “Quan va ser l’hora de la revolució, els rebels van saber què calia destruir i a qui calia aniquilar, però molt pocs sabien què s’havia de construir i quins recursos i amb quins objectius calia utilitzar la força desfermada per la Guerra Civil”.

“Va tenir un gran paper com a educador polític i, tenint en compte que va estudiar les dues Espanyes, va defugir sempre els extrems. Per això és notòria la seva posició crítica amb l’extrema esquerra i l’extrema dreta”, opinava ahir el filòsof Javier Gomá, que va col·laborar amb Juliá a Rey de la democracia, publicat a Galaxia Gutenberg, igual que Transición. Una política española, 1937-2017 ( 2017) i Demasiados retrocesos. España 1898-2018 (2019). Joan Tarrida, el seu últim editor, es mostrava consternat per la desaparició d’un dels referents del catàleg de Galaxia Gutenberg: “Els seus llibres són clàssics, i en temps convulsos com els nostres el trobarem a faltar”.